La Covid-19 (4)
Vàrem deixar pendent d’explicar la irresponsabilitat del govern espanyol en la darrera entrada de la Covid-19 (3). Tampoc diré res nou que no se sàpiga. Vaja... que més enllà de la meva opinió, la meva aportació serà nul·la. Però per això tinc un bloc.. per expressar-me i si puc aportar alguna cosa... benvinguda sigui.
Ja ho havíem dit en entrades anteriors, que el govern de Madrid anava tard i malament. Spain is different, sí, però sempre per coses pèssimes i pitjors. Jo, avui, m’atreviria a fer mitja volta més a la clau. Generalment, quan es comparen dues coses i no s’agrada que es comparin, és quan s’utilitza, precisament, l’argument que x és diferent. En aquest cas, doncs, Spain is not different; Spain is worst ‘Espanya no és diferent; Espanya és pitjor’.
I ho és per diversos motius i variables. Segurament haurà fet alguna cosa bé, però em temo que la majoria de coses o decisions preses han estat mal encaminades. També caldrà recuperar la raresa que apuntava en l’entrada de la Covid-19 (3) perquè no s’entenen segons quines coses. En primer lloc, i la primera qüestió a retreure, és la manca de material. A veure si algú és capaç d’explicar com un govern amb la major quantitat de carteres de la història, cap d’elles se li va ocórrer que si Xina passava per una pandèmia, i vivim en un món globalitzat, per quin motiu no havia d’arribar la pandèmia aquí? Que no hi pensem els ciutadans de base és o pot ser comprensible, però estem a les mans (sí, hi estem malauradament) de gent que tampoc ho va advertir o albirar? Aquest seria el primer retret que se’ls podria fer al capità i als mariners de cabina del vaixell que va a la deriva; o almenys fins ahir hi anava. Però n’hi ha més.
Un altra cosa per la que se’ls pot retreure, són les mesures adoptades. Fins ahir, tard i malament; a partir d'ahir, com a mínim tard. No ho dic jo... sinó que una setantena d’experts van signar un manifest per demanar que el govern espanyol decretés el confinament total. D’això ja fa un parell de setmanes i fins ahir fou estèril. Si no ho volien aplicar a tot el regne... sense comentaris, però almenys que haguessin deixat fer-ho a les comunitats autònomes que ho haguessin cregut oportú. No? Doncs no. Mentre, el virus s’ha anat expandint. La paradoxa del cas, és que ho han pres per salvaguardar on en vistes de la Setmana Santa o no sé quina cosa rara... tot sigui no reconèixer l'error (malgrat la setmana passada el president del regne parlava que quan un s'equivocava havia d'aprendre i rectificar...). Un altra de les preguntes amb difícil resposta és, i derivada de la mesura anterior, qui son els experts que els assessoren? Son experts? Els assessoren? O també son gent incompetent en aquest àmbit, però competent en la carrera política (que no significa competent en política, sinó únicament en arribar a un lloc privilegiat)?. El president Torra no podia ser més eloqüent vers aquesta qüestió: «economia o vida?».
El govern espanyol va escollir economia. Alerta! Que per ser un teòric govern d’esquerres, i de coalició amb uns teòrics antisistemes o encara més esquerrans... té cert mèrit. Entenc perfectament que l’economia és important, però sense persones no hi ha economia. I deixar la vida dels teus ciutadans en mans de l’atzar (perquè no adoptant mesures dràstiques, tot plegat és una mica loteria), ho estàs fent. Això també em porta a la crítica política. Novament, Spain is different. No pas comparant-se amb ella mateixa, sinó amb d’altres. Conten les cròniques que el que fou president del consell de ministres espanyols, Cánovas del Castillo, davant la pèrdua de les colònies espanyoles i la negativa de donar-los més autonomia, digué quelcom semblant a que «se derramará hasta la última gota de sangre y se gastará hasta la última pesseta en la defensa de las posiciones españolas» (no es del tot literal però per aquí anava la cosa). És a dir, el maleït orgull. En aquest cas, orgull que cada dia que passava costava vides humanes; i les que tristament derivaran d'haver estat quinze dies sense aplicar la mesura. Però.... el govern espanyol escollia economia i no rectificar, no reconèixer l’error, i salvaguardar el seu orgull.
Tot amb tot, quedi anotat que soc conscient que també s’han pres mesures econòmiques. No he estat al cas i no les comento. Tanmateix, i pel que diuen, tampoc són del grat dels afectats, especialment treballadors i autònoms. Una altra cosa a destacar i que també sobta molt, és la manera amb la qual transmet la informació el govern català i el govern espanyol. Diu molt de com son un i altre i quina manera tenen de fer les coses. Potser ho tractem en una nova entrada?
Ja ho havíem dit en entrades anteriors, que el govern de Madrid anava tard i malament. Spain is different, sí, però sempre per coses pèssimes i pitjors. Jo, avui, m’atreviria a fer mitja volta més a la clau. Generalment, quan es comparen dues coses i no s’agrada que es comparin, és quan s’utilitza, precisament, l’argument que x és diferent. En aquest cas, doncs, Spain is not different; Spain is worst ‘Espanya no és diferent; Espanya és pitjor’.
I ho és per diversos motius i variables. Segurament haurà fet alguna cosa bé, però em temo que la majoria de coses o decisions preses han estat mal encaminades. També caldrà recuperar la raresa que apuntava en l’entrada de la Covid-19 (3) perquè no s’entenen segons quines coses. En primer lloc, i la primera qüestió a retreure, és la manca de material. A veure si algú és capaç d’explicar com un govern amb la major quantitat de carteres de la història, cap d’elles se li va ocórrer que si Xina passava per una pandèmia, i vivim en un món globalitzat, per quin motiu no havia d’arribar la pandèmia aquí? Que no hi pensem els ciutadans de base és o pot ser comprensible, però estem a les mans (sí, hi estem malauradament) de gent que tampoc ho va advertir o albirar? Aquest seria el primer retret que se’ls podria fer al capità i als mariners de cabina del vaixell que va a la deriva; o almenys fins ahir hi anava. Però n’hi ha més.
Un altra cosa per la que se’ls pot retreure, són les mesures adoptades. Fins ahir, tard i malament; a partir d'ahir, com a mínim tard. No ho dic jo... sinó que una setantena d’experts van signar un manifest per demanar que el govern espanyol decretés el confinament total. D’això ja fa un parell de setmanes i fins ahir fou estèril. Si no ho volien aplicar a tot el regne... sense comentaris, però almenys que haguessin deixat fer-ho a les comunitats autònomes que ho haguessin cregut oportú. No? Doncs no. Mentre, el virus s’ha anat expandint. La paradoxa del cas, és que ho han pres per salvaguardar on en vistes de la Setmana Santa o no sé quina cosa rara... tot sigui no reconèixer l'error (malgrat la setmana passada el president del regne parlava que quan un s'equivocava havia d'aprendre i rectificar...). Un altra de les preguntes amb difícil resposta és, i derivada de la mesura anterior, qui son els experts que els assessoren? Son experts? Els assessoren? O també son gent incompetent en aquest àmbit, però competent en la carrera política (que no significa competent en política, sinó únicament en arribar a un lloc privilegiat)?. El president Torra no podia ser més eloqüent vers aquesta qüestió: «economia o vida?».
El govern espanyol va escollir economia. Alerta! Que per ser un teòric govern d’esquerres, i de coalició amb uns teòrics antisistemes o encara més esquerrans... té cert mèrit. Entenc perfectament que l’economia és important, però sense persones no hi ha economia. I deixar la vida dels teus ciutadans en mans de l’atzar (perquè no adoptant mesures dràstiques, tot plegat és una mica loteria), ho estàs fent. Això també em porta a la crítica política. Novament, Spain is different. No pas comparant-se amb ella mateixa, sinó amb d’altres. Conten les cròniques que el que fou president del consell de ministres espanyols, Cánovas del Castillo, davant la pèrdua de les colònies espanyoles i la negativa de donar-los més autonomia, digué quelcom semblant a que «se derramará hasta la última gota de sangre y se gastará hasta la última pesseta en la defensa de las posiciones españolas» (no es del tot literal però per aquí anava la cosa). És a dir, el maleït orgull. En aquest cas, orgull que cada dia que passava costava vides humanes; i les que tristament derivaran d'haver estat quinze dies sense aplicar la mesura. Però.... el govern espanyol escollia economia i no rectificar, no reconèixer l’error, i salvaguardar el seu orgull.
Tot amb tot, quedi anotat que soc conscient que també s’han pres mesures econòmiques. No he estat al cas i no les comento. Tanmateix, i pel que diuen, tampoc són del grat dels afectats, especialment treballadors i autònoms. Una altra cosa a destacar i que també sobta molt, és la manera amb la qual transmet la informació el govern català i el govern espanyol. Diu molt de com son un i altre i quina manera tenen de fer les coses. Potser ho tractem en una nova entrada?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada