La Covid-19 (5)

Darrera entrada del que pretenia ser-ne una sobre la Covid-19. Amb això vull dir que és la tercera de la que pretenia ser-ne una... no pas que no n’hi puguin haver de posteriors, que és difícil que no hi siguin perquè tot canvia en qüestió d'hores. Ho havíem deixat en la manera que té el govern espanyol de transmetre la informació, de comunicar-se. Novament, Spain is different. Independentment de si la informació que donen es veraç o no (alguna cosa em fa creure que no), en aquest cas només vull comentar la manera de donar-la. Abans, però, una prèvia.

Certament, estem en estat d’alarma. Estat d’alarma no sé ben bé què significa al detall, però a la pràctica ha significat recentralitzar competències; agafar la paella pel mànec des de Madrid el toro per les banyes (que així és més espanyol); ni fer ni deixar fer fins un estat avançat de la pandèmia; decretar confiscaments, i desplegar l’exèrcit pel territori. Vaja... que han aprofitat l’avinentesa per retornar vora els anys de la postguerra. Això, insisteixo en el que apuntava en l’anterior entrada, un govern d’esquerres amb coalició amb un partit encara més d’esquerres.

Al cap i a la fi, presumptament ja ho havia dit l’escriptor i periodista Josep Pla: «Nada se parece más a un español de derechas que un español de izquierdas». Tan trist com cert. Totes aquestes mesures autoritàries, totalitàries i militars, es plasmen perfectament en les rodes de premsa que ofereix el comitè de crisi espanyol (o no recordo com es diu). Contrastant aquesta imatge hi ha el nostre govern. En el cas del govern català, apareixen la consellera de presidència, Meritxell Budó; el conseller d’interior, Miquel Buch; la consellera de salut, Alba Vergés, i en alguna ocasió ha aparegut algun responsable dels mossos per explicar dispositius de mobilitat. En el cas del govern espanyol, hi apareixen tres o quatre uniformats, i algun altre. Aquesta és la imatge? Aquests són els experts que assessoren en temes sanitaris, epidemiològics i malalties infeccioses al govern espanyol? O ja els convé donar aquesta imatge militar on els que prenen decisions són responsables de les forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol? La imatge s’aproxima molt més a Corea del Nord, que no pas a un estat democràtic que lluita contra un virus, i que està prenent decisions i mesures vistes des del punt de vista tècnic i sanitari. Com a mínim, crida l’atenció.

Més enllà de la mala imatge que es dona, el missatge que intenten donar també està clar: unitat. Perquè el govern espanyol sembla que no ha entès que estem davant de la crisi sanitària i de salut més important de la història recent. No obstant això, retornem al segle XV, XVI o XIX. Primer, la nació espanyola. Todos unidos venceremos. Tots units, tant, que fins ahir no calia que ho tanquéssim tot i que el virus es pogués continuar propagant. Aquest és un dels altres errors d’aquest govern d’esquerres. Donar prioritat a «la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles» (article 2 de la constitució espanyola). Quin serà el preu que pagarem tots plegats? El temps ho dirà. Tanmateix, en comptes de prendre mesures efectives al temps que ho demanava, han hagut de tornar un material per defectuós i a saber quan se’n rep, i s’han gastat un dineral amb campanyes per la televisió, i imagino que altres mitjans, de l’«EsteVirusLoParamosUnidos». Francament, tot plegat em recorden temps molt passats... Vaja, imatges que si fossin en blanc i negre cabrien perfectament al No-Do.

Per acabar, només unes preguntes malèvoles referents a la darrera qüestió plantejada. Cert, quin serà el preu que haurem de pagar per tenir uns polítics tan incompetents? Parlo dels d’allà, que en aquest cas tenen la competència per decret llei i per imperatiu legal. Quin preu hauríem hagut de pagar si s’haguessin adoptat les mesures que proposava el govern català de bon principi? Què hauria passat si haguéssim defensat la independència i haguéssim pogut confinar el nostre país, i prendre les mesures que crèiem (nosaltres i pràcticament el món sencer sensat) necessàries? No ho sabem, però si avui penso que ho gestionem millor que no pas ells, vull creure que si tinguéssim el control i poder total, com diuen ells «otro gallo cantaría». I una darrera en referència a la veracitat de la informació que comuniquen: si mentre l'epidèmia creixia exponencialment no van decretar el confinament total, ara que diuen que anem millor i sembla que la corba s'estabilitza, per quin motiu el decreten? No em queixo de la presa de decisió, que entenem que és encertada. Només dic que sembla que una cosa contradiu l'altra, no?