Reflexions sobre Glòries Vigatanes

Us haig de contar un petit secret. La setmana passada volia penjar una entrada similar a aquesta, però no ho podia fer perquè encara no havia repartit els comptats exemplars de Glòries Vigatanes. Per això no hi va haver entrada. M’explico.

La majoria ja sabeu que el passat febrer vaig publicar el meu llibre Glòries Vigatanes. Hi vaig estar dedicant més de quatre anys de la meva vida i no volia que es quedés en un calaix. Tanmateix, tampoc em podia prendre el luxe d’aventurar-me en una publicació jo sol. Ja vaig explicar en tres entrades anteriors totes (o algunes) de les dificultats que comporta autoeditar-se un llibre (també la segona i tercera entrada). Així doncs, vaig decidir publicar-lo a l’Amazon. Certament, no és la millor opció i us puc ben assegurar que no podria dir que soc client d’Amazon, però no hi vaig veure cap altra possibilitat. Dit tot això, però, tenia la necessitat de materialitzar el millor projecte que he fet mai.

I aquí teniu el resultat. Únicament i exclusiva n’he fet deu exemplars. El número no té res a veure amb l’univers de Tolkien, on hi havia nou anells pels homes i l’únic (a banda dels tres dels elfs i els tres dels nans). El motiu de fer-ne deu és que són cars, i després de fer una llista és el número que em va sortir. Vaig rebre’n quatre fa dues setmanes i just un parell de dies més tard en lliurava un a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Em fa molta il·lusió i estic molt orgullós que el meu llibre pugui formar part del fons l’ABEV. Bàsicament per dues o tres raons. La primera d’elles perquè és on hi ha pràcticament documentada tota la història de la ciutat. Algú podria dir que l’Arxiu Municipal també. Més o menys, però l’Arxiu Municipal és posterior i no disposa de documents d’abans de l’any 1000 com sí que en disposa l’ABEV. A més, i deixant de banda el nul interès que ha rebut, pel gènere del llibre (2) em sembla molt més encertat que estigui a l’ABEV. Tot amb tot, hi ha encara una altra raó (3). Allí varen estudiar algunes de les Glòries Vigatanes contingudes al llibre i és com una espècie de retrobament o tancament del cercle. Un bon exemple n’és el Jaume Balmes. D’aquí la foto següent, presa on fa uns dos-cents anys va estudiar el cèlebre filòsof. El llibre mateix fa un goig terrible, però en les estances que havien allotjat eminències i acompanyat de lleixes amb documents històrics, encara més.

Un altre exemplar, com no podia ésser d’altra manera, el vaig dur a la casa natal del nostre patró, sant Miquel dels Sants. Com és normal, sant Miquel forma part de les Glòries Vigatanes (fou el primer retrat a penjar-se a la Galeria de Vigatans Il·lustres). Aquest ja en seria motiu suficient per portar-li, però n’hi ha un altre. Si avui podem visitar aquesta sagrada casa, és gràcies a les Serventes del Sagrat Cor de Jesús, les filles de Joan Collell i Cuatrecasas, qui també forma part del recull de Glòries. Així doncs, sota el mateix sostre que visqueren dues de les Glòries Vigatanes, també s’hi aixopluga un exemplar. La resta són bàsicament per la família.

Quant al llibre, deixeu-me dir-vos (no està bé que ho digui jo però com autor m’ho permeto), és espectacular. Sempre el vaig concebre com s’ha materialitzat. Tapa dura, amb una portada que denoti robustesa, història i Vic. Així doncs, és una cosa simple i sense floritures. Només hi ha el títol i el nom de l’autor, sobre un mapa mundial que delata que és un llibre d’història. Rubrica la portada l’escut de la ciutat. El significat de tot mateix vindria a ser quelcom a Vigatans del llarg de la història que han deixat testimoni arreu del món. I d’això es tracte. L’interior també és robust. Paper una mica setinat i una mica gruixut, que el fan un senyor llibre. Personalment, el veig i me l’imagino als aparadors de la llibreries de la ciutat i triomfant com no sé què. Perquè, i us ho dic amb tot el convenciment, aquest llibre de 504 pàgines amb tapa dura, és una edició de col·leccionista i la gent el voldria tenir a casa. Ja ho vaig dir aleshores i ho torno a dir ara: no s’ha escrit res igual des de fa... el més semblant és el llibre del Patronat d’Estudis Osonencs de Vigatans Il·lustres que data del 1983. En una edició de butxaca, té poc més de 300 pàgines. No m’oblido tampoc del llibre que hi ha a l’oficina de turisme explicant la història de la Sala de la Columna i on hi ha una brevíssima ressenya de cada retrat. En definitiva, és un llibre que algun dia potser se’n parlarà.

Per anar acabant, deixeu-me fer una comparació tot i que no és comparable. Vull dir que el llibre de referència d’història de Vic ha estat d’ençà de la seva publicació el 1974 La ciutat de Vic i la seva història d’Eduard Junyent. És un llibre que va buscat i, penso, no sempre per ésser llegit, sinó que és pràcticament d’obligada adquisició perquè fa goig tenir-lo a la biblioteca personal. Des d’aquest punt de vista, Glòries Vigatanes penso que també ho seria. Pocs el llegirien, però és del llibres que fa goig tenir-lo. Amb tot, en cap cas comparo el llibre del doctor Junyent amb el meu, com tampoc —Déu me’n guard— els autors. Qui ho vulgui malinterpretar ho farà igualment, però no dic això. Nogensmenys, si aquell llibre fou tractat de gran obra i quaranta anys més tard encara la gent el busca, deixeu-me dir que Glòries Vigatanes també l’és. Deixo també una foto d’ambdós llibres de costat.

Ara sí. Acabo. El tema és que quan la gent el veu me’n demana. Ho sento, de veritat. No n’hi ha més. Només n’hi hauran si passa una de les dues coses següents: o se’n fa càrrec una editorial o institució, o bé si hi ha demanda, i sempre sota comanda, quan tingui una llista de 50 o 100 els faig. Però, ja aviso, en cap cas és un llibre de 20, 30 o 50 Euros. Però personalment, no m’arriscaré a imprimir 50 o 100 llibres per llavors haver-los d’anar a vendre.