Quin país!

Més o menys, aquest és un fragment del documental “Cataluña-Espanya” on Xavier Sala i Martin afirma “Si vingués un marciano i ens preguntés, escolta'm, com decidiu les coses al planeta terra? Com decidiu qui mana? Diríem, votant; com decidiu els que fan les lleis? votant. Com decidiu les lleis? votant, votant i votant. I les fronteres com les decidiu, votant? No, això va a hòsties”. I no cal pas anar tant lluny per veure que sovint, ens falta ús de raó per fer les coses.

Imagineu-vos que sou d’un planeta –posem-li nàmak per posar-li un nom- i coneguéssiu a un català que té tres grans desitjos: independència, democràcia i recuperació dels valors que havien fet de Catalunya una de les nacions més pròsperes del món. Sabent-ho, li pregunteu: “i què feu els catalans per dur a terme aquests objectius?”. I és quan la conversa pren un caire del tot incomprensible i digna, ja no d’un altre planeta, sinó d’un altre sistema solar perquè el català en qüestió comença a fer una reflexió que ni ell mateix entén.

“Mira, ja saps que ens volem independitzar. Ja som grans i podem anar sols pel món. Ens roben cada any fins a un 10% del PIB tot i estar endeutats de mala manera, ens maltracten, ens fan boicots, maltracten la nostra llengua i no la volen reconèixer... Motius n’hi ha de sobres per marxar i tothom ho té claríssim.”

“Doncs mira, en primer lloc creiem que la independència és cosa d’esquerres i, és a través dels partits d’esquerra que ha de venir perquè sinó, no té validesa; encara que ben mirat, les polítiques de dretes i esquerres que ens afecten les fan a Madrid... Bé, com que ja ens van deixar fer un Estatut una vegada, ara n’hem fet un altre i hi hem donat suport molts catalans; tot i que, ben mirat, els estats tenen constitucions i un estatut és una llei orgànica espanyola; cosa que limita la nostra llibertat a uns quants magistrats... Però és igual, perquè ens el van retallar i vàrem sortir més d’un milió i mig de persones al carrer defensant... l’estatut(et) o el dret a decidir o el dret a l’autodeterminació. Però, ara que hi penso, llavors la majoria vàrem votar vies autonomistes o antinacionalistes catalananes... Però no era la primera vegada que ho fèiem! Fa temps, arrel de problemes amb les infraestructures, ens vàrem manifestar –ens agrada molt això- contra la ministra de foment del govern espanyol; és curiós, llavors els hi vàrem atorgar 25 diputats donant-los, així, els millors resultats de la història”.

Tu ja veus que el català es comença a posar nerviós perquè no t’explica res més que contradiccions, però la cosa continua quan li preguntes per unes consultes i noves opcions polítiques.

“Sí, el de les consultes va ser un fenomen fantàstic. Tot i que no era vinculant, hi va participar un munt de gent i la majoria votava sí. Vam mostrar que volíem la independència, tot i que llavors, no entenc perquè, no ho vàrem acabar de demostrar a les eleccions. Unes eleccions on vàrem descobrir que la unió fa la força i va arrencar un projecte polític innovador que deien que havíem d’anar tot junts; transversalitat en deien. I la cosa anava bé, però llavors, ara que hi penso, com que els catalans preferim ser el tot d’una cosa petita que no pas ser part d’una de molt més gran, va sortir una altra força política amb els mateixos arguments. Allí aprenguérem el concepte de “divideix i venceràs”, però -com som els catalans- ens l’aplicàvem a nosaltres mateixos. Però no s’havia de patir perquè, segons moltes enquestes, d’independentistes en sobren a Catalunya. Alhora de demostrar que érem independentistes, vam atorgar 4 diputats a una formació i cap a l’altra; i pensar que sobraven independentistes...”

A tu se t’està posant la cara verda –més encara- escoltant el català i amb la normalitat amb la qual t’ho explica. Amb tot, li fas una darrera pregunta al català ja que no acabes d’entendre el paper del que hauria de ser el gran obstacle pel gran desig d’una nació. “Escolta, i amb tot aquest procés d’emancipació, què hi pinta Espanya?”. I ara ho acabes d’entendre tot, “Espanya? Ostres... sí, amb tantes distraccions com tenim els catalans, el cert és que encara no ha fet falta que entri al terreny de joc”.

Comentaris