Carles Costa i Muntadas

No hi ha estiu sense cançó de l'estiu . I si en aquest hi ha hagut una cançó més present que d'altres al cap de molts catalans, aquesta ha estat Com el Far West, no hi ha res , de la La Trinca. Val a dir que és una cançó de fa 28 anys i que molts de nosaltres no l'havíem escoltat ni sentit des de llavors, però creieu-me, està de moda. Passats 28 anys, i passada també en teoria la transició democràtica, a molts joves ens sembla que no hem avançat gaire. I dic sembla perquè molta gent que va passar aquella etapa tan dura  no hi estarà d'acord i la situació de Catalunya els deu semblar el paradís, però per als que no la vàrem viure, el que estem vivint avui ens sembla poca cosa . No és una obligació i  un deure, evolucionar com a poble, com a país, com a cultura, i voler més en tots els sentits? Jo crec que sí. Sortint d'aquella etapa –que alguns potser recordaran amb nostàlgia– el fet de poder votar,  parlar català, deixar-nos manifestar cada any i fins i tot form...

I diu l'article 206 de l'Estatut(et) d'autonomia de Catalunya sobre la participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes de solidaritat: 4 - La determinació dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat s'ha de fer d'acord amb el principi de transparència, i se n'ha d'avaluar el resultat quinquennalment. 5 - L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament. 6 - S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urb...

“Tranquils, l'estat ho arreglarà”, diu un usuari del Facebook. I té molta part de raó. Irònica, és clar. Perquè tot el que ara arregli, en un futur petarà per alguna banda o altra. És semblant als gags aquells que van omplint un armari amb més del que hi cap i després d'una estona tancat, rebenta tot i surt tota la roba. I és que l'estat del benestar que tant perilla avui, si no anem en compte serà la sentència de demà. I no arribo jo ara per resoldre el món perquè no hi entenc un rave de sociologia, ni economia ni política, però si sí que hi entenc una mica de lògica. Sí que és cert que la gent se l'ha d'ajudar quan està necessitada, però com resolem els casos en els quals la gent n'abusa? Tota aquella gent que fa 2 anys que no treballa i ara se li ha acaba el subsidi d'atur ara es diu que se'ls ajudarà més. D'aquests n'hi ha que no han fet res i d'altres que han estat formant-se. Fins aquí molt bé però, qui paga aquesta formació? Tots el...

Per sort, ja s'ha acabat el tema de les eleccions al parlament europeu!!!! Es nota que hi ha eleccions, bàsicament per un parell de coses: Sembla que hi hagi més preocupació per part dels polítics vers la ciutadania Els de la CORPO es queixen perquè no poden informar amb criteris purament informatius Anem a pams.  Si bé aparco el tema de la participació, sí que és cert que, de les que jo recordi, aquestes eleccions al parlament europeu han tingut més ressò que no pas les últimes. Imagino que la raó per la qual ha passat això no és pas perquè els electors estiguin més interessats, sinó que ara molta gent (almenys la que jo sentia) estava entre no votar o votar nul. Paradoxalment, sembla que el debat i/o dubte, més enllà del que votaria cadascú, se centrava en el fet d'anar a votar, no anar-hi, o votar nul o blanc. Curiós. I és que la gent cada vegada més n'està fins al cap de munt de tot plegat, i més encara dels polítics que sembla que estiguin de carnaval venecià co...

“Saben aquell que diu...” què fa falta per matar una gallina? Doncs que la gallina estigui viva. En aquest cas és un acudit, però els esdeveniments que estan succeint darrerament al país, lluny de ser un acudit, és una cosa molt seriosa i important que, agradi o no, ens afecta a tots i totes.  Com a jove i humil, em considero una persona que encara tinc molt per aprendre i sóc molt ignorant, però hi ha coses que, per sort, no se m'escapen.  Pertanyem (administrativament i legalment parlant) a un estat que és capaç de tenir a la seva constitució articles com el 3 i el 14 on hi diu “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció” i “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social” respectivament, però alhora no permet que s'usi el català a deter...

la setmana passada van estrena aquest “operació triomf” a la catalana i m'ha sorprès gratament. Per part meva, gran encert en aquesta ocasió de TV3. Pels que no sapigueu de què va, sapigueu que han fet un càsting a diverses persones de la tercera edat (majors de 70 anys) i els hi van cantar rock; finalment han fet un concert. D'aquí la similitud amb operació triomf amb un parell de grans diferències: no s'elimina ningú, i l'edat mínima per concursar és 70 anys; no m'imagino a ningú dins d'OT de més de quaranta... Doncs francament trobo un encert el programa perquè toca la fibra i és molt sensible. És conegut per a tothom que normalment els avis són gent molt apreciada, molt tendres i dignes de molt afecte. Aquest és el cas. Durant el primer programa varem poder veure com el conductor del programa Marc Parrot (antic “chaval de la Peca”) se n'anava a voltar per Catalunya a la cerca d'avis amb talent, veu i memòria; les tres característiques complicades a...

Us heu parat mai a pensar com funciona el tema corresponsalies a la CCRT, la seva? Ja fa temps que m'ho pregunto i m'ho pregunto perquè realment m'interessa i no és per fer la punyeta a ningú ni tan sols tinc cap ànim d'ofendre el personal. Les preguntes són: Com és la vida d'un corresponsal? Quantes hores treballa? Quin tipus de contracte té? Què fa mentre no surt al TN? Imagino que ja us deveu imaginar per on vaig. Quant ens costa tot plegat als catalans? Posem un exemple. Hi ha notícia a Madrid i el TN es disposa a donar-nos-la. “Connectem amb el nostre corresponsal a Madrid”. Un dia ens surt la Marta Viladot, un altre dia (o a vegades fins i tot el mateix) la Yolanda (Violant en català si no m'erro) López, o en Josep Capella... algun altre dia també surt ... ara no en recordo el nom, i finalment tenim en Sebas Guim que en ofereix la informació esportiva (madrilenya). Això per TV3, però imagino que CatRadio també hi té el seus, igual que potser 324, C...

Fa dies que, observant el meu entorn em vaig fent un parell de preguntes que, certament, em tenen una mica desconcertat. Què passa amb l'atur? Per a qui hi ha crisi? Puc començar per respondre (intentar) la segona. Si bé sembla evident que n'hi ha, potser al meu entorn no l'acabo de veure clara, i és que vagis on vagis, a arreu hi ha gent fent despesa, fent compres... restaurants i bars plens, la gent va de viatge, a esquiar... De manera que no sembla que tothom noti la crisi per igual. M'atreviria a dir que si bé veig menys porsche chayene i Touregs, potser veig més porsches normals i d'altres cotxes de gamma alta. Aleshores què passa? Jo crec que quan ens van dir que no n'hi havia, ja n'hi havia, i ara que hi deu haver si fa no fa la mateixa, la depressió i el pessimisme s'ha apoderat i per defecte ja tenim coll avall que estem immersos en una crisi sense precedents i no ens en sortirem pas. I tampoc és això!!!! El tema laboral és un altre. Hi ha ...

No tinc cap intenció d'alarmar amb aquest títol, però particularment em sembla que si el rumb dels que manen des de dalt no canvia, poca cosa hi farem. En cap cas em posiciono a favor de l'anarquia i/o dictadura, però al pas que anem, no sé com acabarà tot plegat si, com deia, no es fa un gir. I no costa massa de veure i entendre un parell de coses. La primera és que no es pot anar a votar fins els 18 anys; la segona és que, si bé la democràcia no té data de caducitat, sí que els seus votants la tenen; i aquesta no és més que la seva mort. Des d'aquest punt de vista, passen dues coses importants. La primera és que la gent es va fent gran, i tota aquella generació que va lluitar per tenir una democràcia i poder fer ús del seu vot com a ciutadà, per llei de vida, mor i deixa de votar. Això potser fa més mal als partits conservadors, però ara això no ve al cas. Per l'altra, no es fa gaire res per incentivar el jovent (les noves generacions i, en definitiva, la gent que h...