Sóc un crac?

Passant les hores a casa, avui m’ha picat per recuperar fragments d’un dels millors programes que s’han fet mai a TV3 (la teva); no confondre amb la TV3 (la seva) de fa uns anys fins l’actualitat. Bé, el gran programa és Persones Humanes. N’hi ha prou en anar al Youtube i cercar-los. En trobareu força fragments, tot i que, el que més m’agradaria, és que els posessin a TV3 a la carta íntegrament per poder gaudir-los novament. Tot i que part dels continguts no són actuals, sí que molts dels seus espais continuen tenint plena vigència a nivell d’entreteniment; diria més, crec que, d’ençà del Persones Humanes, tot i intentar-ho a través de múltiples comunicadors, cap programa ha tingut tal magnitud.

Bé doncs, en un dels fragments, hi sortia el Quim Monzó com a “especialista amb el tema”. Parlava dels cracs de la comunicació. Deixant de banda l’anàlisi que n’ha fet, he quedat sorprès sobre el significat de la paraula crac.

Si bé escriure i parlar la nostra llengua ja és prou complicat (de manera correcte), val a dir que, sovint, tampoc ens ho posen fàcil. No parlo de parlar o escriure per fer-se entendre o fer-ho ortogràficament correctament, sinó a nivell de significat i gramaticalment.

Aquestes són, segons diccionari.cat, les cinc definicions de crac:
           
1.    Onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?
2.    Fallida d'una casa o d'una empresa comercial. El crac de la banca.
3.    Home d'una escassa vàlua.
4.    Persona que destaca molt en la seva especialitat. És un crac del futbol, de les finances.
5.    En l'argot de la droga, derivat de la cocaïna, en forma de cristalls i violentament tòxic, per a ésser fumat.

No em negareu que sorprèn una mica. Crac, paraula amb diversos significats que, alhora, sembla antònim d’ell mateix.

De totes maneres, em sorgeixen diversos dubtes. Segons la tercera (“home d’una escassa vàlua”), concretament, a què es refereix? Vàlua en general? Que no val molt en general o en una cosa concreta? Si és així, si diem que algú “és un crac del futbol, de les finances”, és bo o dolent? Ara recordo que, en moltes ocasions, pensant que recorrem a la ironia per dir, “aquell és un crac”, realment no ens fa falta. Però més, si crac és home d’una escassa vàlua i persona que destaca molt en la seva especialitat, com es deu dir dona d’una escassa vàlua?

I encara més, què vol dir destacar molt en la seva especialitat? Per bé o per dolent? És a dir, vist així, tant crac deu ser Ian Thorpe com Éric Moussambani. Ambdós van destacar molt en la seva especialitat (natació en aquest cas) a les Olimpíades de l’any 2000 a Sidney. Val a dir que un per molt bo i, l’altre, per la manera de quedar últim que tingué. Cerqueu-lo al Youtube però; de les coses a recordar d’aquells jocs, una és Éric Moussambani.

Curiosos els significats de les nostres paraules, oi? Això em porta a pensar que d’alguna manera, en aquesta vida, tots som cracs.


Comentaris

  1. Hola,
    has vist aquest material? http://www.manlleu.cat/socuncrack/

    i si, tots som cracks catacracs!
    salut,

    olga

    ResponElimina
  2. Ara n'he mirat un tros; està bé.
    Sí, tots som cracs d'alguna manera o altra, oi? I amb un o altre sentit...

    De totes maneres, si parlem de la quarta definició... jo sempre dic que quan més saps, més t'adones de l'ignorant que ets; fet que no em permet ni em permetrà mai considerar-me un crac.

    Benvinguda, Olga

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada