Unidad


Si bé crec que no és el primer títol que escric en llengua estrangera, sí que deu ser el primer en espanyol. Sempre hi ha una primera vegada i, a més, l’ocasió s’ho val. Unidad, en dos sentits. 

El primer i, per ordre cronològic, la reforma que han fet els partits espanyolistes sobre la LOREG (Ley Orgánica de Régim Electoral). La reforma inclou una modificació de l'article 169, que ja va apuntar fa un temps somnoticia.cat i fa poc ho ha recollit vilaweb.cat. A l'apartat 3 diu: "Els partits, federacions o coalicions que no hagin obtingut representació en cap de les cambres en la convocatòria anterior necessitaran les signatures d'almenys un 0,1% dels electors inscrits al cens electoral de la circumscripció per la qual es vulguin presentar. Cap elector no podrà prestar la signatura a més d'una candidatura". Excel•lent. Des del punt de vista espanyol i pels seus interessos (cadascú i, legítimament, ha de vetllar pels seus propis interessos), excel•lent.

Els espanyols sí que hi entenen d’unitat. Independentment de dretes i esquerres, primer i prioritzant sempre, l’eix nacional. Amb tot, també cal afegir-hi el suport de PNB i CiU. Curiós aquest darrer que, tot i no tenir llei electoral a Catalunya, es preocupa per les reformes de l’espanyola. Bravo.

Doncs pas enrere per a la democràcia. Jo entenc que en un país més o menys democràtic (Espanya és menys que més) s’hi hauria de poder presentar tothom qui vulgui i ja haurien de ser els electors els que posessin a cadascú on pertoqués. Això és un greuge pels partits minoritaris i que, arribats a aquest punt, deixaran d’estar representats al Congreso part dels electors. Deixant de banda els independentistes, la resta d’ideologies minoritàries no proindependentistes, com a demòcrata que sóc, entenc que han de tenir les seves oportunitats. De fet i, llegint el artículo I de la Constitución Española, diria que aquesta reforma, és anticonstitucional. Vaja, concloïu-ho vosaltres mateixos: “España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político”. Si algú ho vol recórrer ja ho sap. Com que la independència judicial de l’estat espanyol és digne d’elogi i exemplar, segur que guanya.

Per altra banda, com que un elector només podrà prestar la seva signatura a una candidatura, deu voler dir que hem de tenir clara la nostra candidatura abans d’anar a votar, no? És a dir, suposo que hi haurà una campanya preelectoral dels partits minoritaris per aconseguir signatures (prèvia jornada de reflexió?) i, un cop sapiguem qui es pot presentar, llavors -tornem-hi-, una campanya electoral amb la seva corresponent jornada de reflexió? Buf... que complicat, no? Clar, bé que s’haurà de deixar explicar-se i haurem de saber què ens ofereixen uns i altres per garantir la igualtat d’oportunitats. Però llavors, els que passessin el tall del 0,1%, farien dues campanyes electorals? Encara és més enrevessat!

I en segon lloc, aquestes opinions d’alguns que han apuntat una possible unió entre PSOE i PP. Formidable. No disposo d'una bola de cristall, però, segur que guanyen. Que avisin abans i ja no caldrà que tinguem la “fiesta de la democracia” del 20N. Ells sí que en saben d’això. El que perilla és “la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles” i, sense pensar-s'ho dues vegades, deixen estar l’eix dreta-esquerra i es centren amb l’eix nacional. Ja ho van tenir clar al País Basc (prèvia il•legalització dels que els hi feien nosa) i, ara, ja hi ha qui també s’apuntaria al carro. Quant per aprendre, encara, de l’enemic.

Comentaris

  1. La reforma de la Llei orgànica 2/2011 del règim electoral general ha introduït un requisit per als partits (i federacions i coalicions) que no estiguin representats en cap de les dues Cambres legislatives. Ara, els nous partits han de demostrar la seva solvència electoral, no constituint-se simplement en partit, sinó amb l’afegit del 0,1% de les signatures dels electors de la circumscripció (província), fent com una mena d’agrupació d’electors. L’agrupació d’electors, stricto sensu, és de l’1%.

    Ho veig complicat tant de moure com de verificar que no es repeteixin signatures. Una altra cosa: que t’hagin avalat els electors no vol dir que després et votin.

    La modificació legislativa ha passat desapercebuda perquè els que l'han votada no els afecta.

    ResponElimina
  2. Desconec com ho faran però, només genera dubtes. A més, si el vot és secret, per què la gent hauríem de donar suport a una candidatura a través de la nostra signatura?

    Per mi és un pas enrere en democràcia. Amb aquesta mesura, ni tots els electors són iguals, ni totes les candidatures tenen les mateixes oportunitats.

    Però així és Espanya. Seguirem treballant per intentar canviar-ho; no Espanya, que prou s'arreglaran, sinó per deixar-ne de formar part.

    ResponElimina
  3. Tens raó, perquè obliga els electors que presentin la candidatura a dir la seva. Per tant, els signataris han de ser persones ben compromeses.

    No sé si els partits catalans, per la part que ens toca, han valorat prou bé la situació en què estan segons l'art. 169.3 de la Llei electoral. Diria que estan a la figuera...

    Et passo un enllaç del meu bloc sobre el pacte fiscal.

    http://albert-guasch.blogspot.com/2011/08/el-pacte-fiscal-dels-germans-marx.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada