Conclusions preeleccions #25N

Demà és el gran dia. La gran festa de la democràcia. De manera que aquesta serà la darrera entrada al respecte. D’ençà del recull d’entrades sobre els programes electorals, he estat força desconnectat de tot plegat. Com passarà en cada eleccions, guanyaran tot alguna cosa i la que perdrà segur serà la gran protagonista: la democràcia. No ho dic pas per dir però, em sembla que l’insult a la intel·ligència que s’ha destil·lat en aquesta campanya, demostra que entre tot, disposem de molt poca cultura i maduresa democràtica. 

Per anar tancant temes, deixeu-me començar pels socialistes. Certament, m’importa ben poc el resultat que puguin obtenir. El que em crida més l’atenció, és que Pere Navarro, proposa una cosa que no depèn d’ell. Federalisme. No és el moment de valorar aquesta opció que no crec que estigui dins el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española o del vocabulari dels espanyols però, això sí que s’ha de posar d’acord sí o sí amb els socialistes espanyols que ni tant sols governen. Malgrat tot, Pere Navarro em sembla un home entranyable. Destil·la pau i tranquil·litat. Evidentment, no és motiu per votar-lo! 

Iniciativa... A la seva bola com es diu col·loquialment. Tota la culpa és del capitalisme. Aparquen el debat nacional i se centren amb el social. De fet, crec que és CiU que també diu que els dos eixos van agafats de la mà. Jo, crec que amb l’eix nacional podem matar dos ocells d’un sol tret. Endavant i amb il·lusió però, falta molta definició. 

Sobre el PP... que us haig de dir? Tota la campanya ha estat insultant la intel·ligència del català. Va començar dient que les carreres perdrien la validesa; llavors va anar a uns pobres avis a explicar-los que no tindrien pensió. Però, no es va acabar aquí... Posteriorment va venir el tema dels cognoms o el bonic anunci de ràdio on dos membres d’una família s’enfaden perquè un truca al pueblo i és una trucada internacional i cara. Fins aquí -o no- podíem arribar. Pel darrer cas, senzillament dir-los que existeix l’Skype per fer trucades internacionals barates o fins i tot gratuïtes. Entenc que ho desconeixen. Finalment, la mala suma del debat de 8TV. Entenc que és culpa de la immersió lingüística que fa que els nens i nenes de Catalunya tenen un mal ensenyament. En fi... 

Solidaritat i les CUP... els primers... Em va fer gràcia rebre la propaganda electoral a casa. Per copiar-se de Reagrupament, crec que fins i tot s’han copiat la font de la lletra! Espectacular. Fins i tot s’han copiat el fet d’abandonar la declaració unilateral i s’han passat al referèndum. El que, potser malauradament, no s’han copiat, és el no presentar-se. Els segons... Era el moment? No hi ha prou oferta en temes nacionals (CiU, E(RC) i SI) i en temes socials (PSOE i ICV)? Es veu que no. 

Llavors tenim E(RC) que fins ara crec que és el vot més útil. Senzillament pel pla B. Cosa que CiU no té (de manera pública). De totes maneres, sobta veure estelades no republicanes als mítings d’E(RC)... Però en fi, E(RC) serà al Parlament i constata el desig de la independència. No només això, sinó que no tindrà majoria absoluta i no podrà fer i desfer a la seva manera. E(RC) va posar-se sobre la via després de descarrilar gràcies a RCat. Diguem que va tornar a trobar el nord després d’haver-lo perdut. Tristament, RCat ara els ha abandonat. Esperem que hagi estat suficient per tal que ara, E(RC), faci el mateix a CiU. Els mostri el camí. No crec que fins a data d'avui s'hagi dit quelcom tant clar: (a partir del minut 21'50'' i just un tres minuts i mig que valen molt la pena)

Precisament, era el que demanava a CiU. Un full de ruta clar i sense ambigüitats i un timing definit per tal que tots ens entenguem. Tampoc crec que costés tant.

I, finalment, Mas i CiU o CiU i Mas. Motius per donar suport a Mas. Ho veiem en una propera entrada.