El suport a CiU

D’ençà que Mas va dir el que va dir i va començar la campanya electoral, han passat moltes coses. El tema principal a qualsevol tertúlia i a l’hora del cafè és, pràcticament, únic: la necessitat que Mas rebi el màxim de suport perquè pugui a dur a terme el que hagi de dur a terme. A mi, personalment, em preocupen vàries coses. No és que m’esmerci, una vegada més, a justificar el meu no suport a CiU però, m’agradaria que la gent entengués els dubtes que tinc.

Una de les coses que percebo i que em preocupa, és que la gent -molta- es pensa que la propera legislatura serem independents. És mentida. Ja ho dic sense embuts. Es pot discutir la via però, el que està clar, és que ningú declararà la independència la propera legislatura. Això, agradi o no, és un fet. Sí que Mas va insinuar, per altra banda, que no descartava si no podien fer el referèndum/consulta (un és vinculant i l’altre no i segons perquè s’utilitza una paraula i segons perquè una altra com fou el cas del concert/pacte/tracte/engany fiscal), convocar unes noves eleccions a tal efecte. Per declarar la independència tinc entès que ho has de portar en un programa electoral. Això, ja s’ha escrit diverses vegades en aquest bloc. Per tant, la propera legislatura no, potser la següent; que no necessàriament ha de ser quatre anys. Entre altres coses, és per això que no ho veig clar. Que m’expliqui el com i el full de ruta. No crec que demani massa. Per mi la via del referèndum no està gens clara.

Però, no només és per això, sinó per altres raons; a banda de les 8 passades entrades. Diuen que CiU ha de rebre majoria absoluta per poder fer la consulta. Novament, és fals. Primer, perquè en el seu programa electoral s’hi comprometen sense demanar ni exigir majoria absoluta. I, segon, més greu que el primer, perquè en la resolució al Parlament del 27 de setembre d’enguany, amb el suport de CiU, Iniciativa, Esquerra Republicana i Solidaritat Catalana (a banda de Joan Laporta i Ernest Maragall) es va aprovar de fer una consulta d’autodeterminació. Per tant, que la gent estigui tranquil·la perquè, el referèndum/consulta o el que sigui, es farà independentment de si voten CiU, E(RC) o qualsevol altra partit polític. 

Una altra cosa que no acabo d’entendre és que, com molts recordareu, les passades eleccions, tot i la davallada d’E(RC), tothom va trobar bones notícies que el diputats sobiranistes/nacionalistes havien pujat en el seu còmput global. És a dir, en aquell cas, s’entenia per sobiranistes a CiU + E(RC) + SI. Fantàstic. En més o menys mesura, les xifres crec que seran iguals (en la totalitat). L’important és que hi hagi majoria independentista, i no té perquè ser majoria convergent, precisament. 

Ah! Que Mas val al davant i és un líder. Des del meu punt de vista, fals. Una pregunta que deixo a l’aire: si Mas i CiU són on són, és perquè han liderat alguna cosa o perquè Catalunya, el temps, la gent, el poble... els hi ha obligat d’alguna manera? Jo, per lideratge, entenc una altra cosa. Com molt bé diuen, precisament els de CiU, emprenedoria i, aquesta va associada a risc i a lideratge. Que algú m’expliqui què han liderat. Què han fet per ser on som? No nego el que han dit i el pas que han fet però, per què l’han fet? Por a perdre la cadira o realment lideratge? Ja em va bé ser on som però, l’argument que és un líder no em serveix perquè no l'és. 

Seguint amb l’emprenedoria i lideratge, a qui s’ha de premiar, a la mula que entra a la quadra per voluntat pròpia o a la que se li ha de fer entrar a crits i a garrotades? No és un xic injust pels que han liderat el procés independentista des de la solitud? Més fàcil, és líder el que es posa al capdavant d’una gran baixada amb tot de gent animant-lo incondicionalment o el que es posa al davant del pilot pujant el Tourmalet? Jo ho tinc molt clar. Més encara en contra de Mas des del meu punt de vista. Ell i CiU han tardat més de 30 anys i ha calgut la gran manifestació del passat 11 de setembre per tal que facin un pas en la línia bona. Dit d’altra manera, fins que l’aigua no ha vessat, no s’han tirat lleugerament a la piscina; podríem dir que estan baixant per l’escala i tenen l’aigua als genolls. I ens demanen als ciutadans que ens tirem a la piscina sense saber com farà el referèndum/consulta, com farà les infraestructures d’estat, quin full de ruta té, quin model d’estat (si federal, si independent...)? Ho sento, jo no puc. 

Tirant de tradició catalana, dues coses: en primer lloc, el conte de Pere i el llop. Ja ho he dit altres voltes. En segon, “gat escaldat fuig d’aigua calenta”. I, per acabar, 1) CiU va fer campanya pel sí amb la Constitució europea i jo vaig votar no; la constitució, després del fracàs dels referèndums en alguns països, es va aparcar si mal no recordo. 2) CiU, després que Mas repactés l’estatut(et) que havia acordat el Parlament va fer campanya pel sí i jo vaig votar que no; ha quedat demostrat que també em vaig equivocar. I 3) CiU ens va voler engalipar amb el concert/pacte/engany fiscal i, com a independentista, tampoc hi vaig donar suport; fet que, pel que ha quedat palesat, també em vaig equivocar. Alguns direu o pensareu que sóc un negatiu però, ja hi estic acostumat. El fet és que ara tampoc ho veig clar i no els hi puc donar suport. Potser, en aquesta ocasió, sí que m’equivoco de veritat. Tant de bo.

I, per acabar perquè em sembla que he trobat una manera d'explicar-me de manera senzilla i fora de temps. Mas i CiU ens plantegen un tot o res de manera indestriable. Dins del tot hi ha tant les polítiques socials, d'austeritat, com la mateixa consulta. El problema no és aquest, sinó que dins del seu tot, ens quedem a mig camí. És important tenir-ho clar. Ens posa en la situació de donar-li barra lliure per fer de tot (serà bo recordar-ho quan apliquin retallades mentre no es declari la independència) per quedar-nos a mitja travessia.  Un gran sacrifici per no tenir el premi, sinó quedar a mig. De la mateixa manera que se li mostra suport per fer mig camí, se li mostra suport per fer qualsevol altra cosa. Qualsevol altra cosa. Llavors, que ningú es queixi (si més no el que el votin). Jo, si el seu tot fos la independència, cap problema, però, no l'és. I, personalment, quan em posen aquest tipus de pressió/xantatge, m'hi poso de cul.

Amb tot però, no oblideu que la consulta és un acord parlamentari i no de CiU.