Eleccions #25N Conclusions (2)

E(RC) ha estat la gran sorpresa (en terme positius). En cercles reduïts, ja ho havia previst. No em sorprèn que hagi crescut però, 21 diputats no crec que s’ho esperessin ni ells. Com en el cas de CiU, cal buscar l’èxit (fracàs/explicació pel cas de CiU) en el passat i cal fixar-se en aquest per no vessar-la de nou; és més un avís per a ells que per mi. Ara mateix, E(RC) té una gran responsabilitat perquè, espero, hi haurà una coalició de govern nacionalista per tirar les coses endavant (CiU i E(RC) sumen 71 diputats). Mas així ho ha insinuat. Lluny del seu lideratge, ja ha dit clar que ell sol no ho podrà tirar endavant i ha derivat responsabilitat cap a altres. Em sembla perfecte; només espero que aquests altres siguin E(RC) i aquests estiguin a l’altura.

Dic que cal mirar enrere perquè E(RC) va patir una gran davallada amb el segon tripartit i pel fet de centrar el seu discurs en l’Esquerra, molt abans de la Republicana i lluny de la Catalunya. I, després de la gran patacada - la dels fins ahir 10 diputats-, van decidir canviar la junta directiva i, més important, de rumb. Van aparèixer Oriol Junqueras i Marta Rovira. Van intentar vendre que havien renovat E(RC) però, de fet, més enllà del president no van tocar massa cosa res. No dic que em sembli bé ni malament, el que sap greu és que intentessin vendre’ns una cosa que no era. Però, amb l’ajuda externa i una bona sembra, ha donat els seus fruits. Havent recuperat el discurs independentista, han més que doblat els resultats anteriors. 

Amb l’anàlisi prèvia de les eleccions, ja vaig escriure que, tot i ser el darrer presentat, el programa electoral d'E(RC) em va donar una sorpresa positiva. Presentava, en definitiva, el que demanava a CiU: full de ruta, timing i fins i tot el pla B de la declaració unilateral. Bravo. No puc deixar de pensar en aquest sentit en Reagrupament. D’ençà de la davallada d’Esquerra, Reagrupament els va donar un cop de mà a les eleccions espanyoles i van començar a veure llum. Amb les municipals també hi van haver grans acords i, possiblement gràcies a RCat, E(RC) es va tornar a posar sobre la via de la que havia descarrilat. Ho celebro. Els independentistes originals necessitaven una empenta i se’ls hi va donar. 

És per això que dic que cal que es fixin en el passat; per no tornar-la a vessar. És important saber d'on es ve i com s'ha arribat a on s'és. La deriva social els va fer perdre el nord i amb l’ajuda de Reagrupament van tornar al camí de l’eix nacional i a centrar-se en aquest. Això em fa patir una mica perquè, conjuntament amb el fracàs de CiU, cal sumar-li, per mal que em pesi, el de Reagrupament i això pot influir en E(RC). Fracàs absolut i monumental. Sento dir-ho pels patriotes coneguts que aprecio i ho saben però, és així. 

Insisteixo amb el tema que si algun partit no s’havia d’haver retirat en aquestes eleccions, aquest era Reagrupament; si més no anar de la ma d'E(RC). Ja ho vaig dir fa temps, Reagrupament va ser un èxit si l’objectiu era el país. En aquesta ocasió, abandonant el seu propi full de ruta i abans de conèixer el programa electoral de CiU, li va donar suport incondicional. Ja vaig dir aleshores que era un greu error i així em penso que ha quedat palès. Me n’alegro? Gens ni mica. Ja he dit en moltes ocasions que em sap molt greu veure la situació actual de la formació (veure aquí i aquí quan valorava la formació fa uns dies). 

En referència a Reagrupament, en quin paper queda? Val la pena que els reagrupats hi reflexionin. Van ajudar a fer retrobar el camí a E(RC) i ara l’ha abandonada per donar suport a CiU. D’això, em preocupa dues coses com he mencionat abans. La primera és si E(RC) va rebre prou influència d'RCat per no descarrilar novament. No m’ha agradat gens en aquest sentit, les darreres declaracions de la secretària general afirmant que eren la primera força d’esquerres. Ja no comencem bé; espero que només hagi estat un lapsus. Insisteixo que E(RC) té una gran responsabilitat i no pot tornar a caure en els mateixos errors del passat. Si RCat no els hagués abandonat, els tindria allí per ajudar-los; no sembla que pugui ser el cas perquè, i és la segona cosa, la credibilitat amb la que queda Reagrupament és molt baixa; deixant un cavall guanyador (que precisament si ho ha estat, en part és gràcies a ells) per apostar per un de perdedor. Ara anirà a donar lliçons a E(RC)? Amb quina força o credibilitat? És una qüestió que em preocupa. 

Així doncs, s’obre un nou horitzó. Com deia en l’entrada anterior, la suma de diputats que estan per la consulta és superior a la que hi havia. A més, una cosa també força positiva, queda palès que la independència és del tot transversal. De de la dreta de CiU fins a l’extrema esquerra de la CUP. I, que es vegi i percebi d'aquesta manera, també és una bona notícia. Que s’hagués concentrat tot el vot independentista només a la dreta, fins i tot m’hagués semblat perillós.

26 de novembre. Sembla ser que la terra que vèiem no era Ítaca però, queda una mica més aprop; menys del que jo voldria però, no s'ha tancat cap porta i no hem de tenir motius pel pessimisme. Esperem que CiU i E(RC) no fallin al país. Tenen un encàrrec prou clar. Només cal que segueixin el full de ruta marcat al programa electoral d'E(RC) i siguin responsables.