Eleccions #25N Conclusions (3)

En la tercera part de les conclusions de les eleccions d’ahir, ens centrem en Solidaritat Catalana per la independència i les CUP. Una part era força previsible i l’altra... d’aquella manera. En primer lloc, SI. Pels que vàrem viure els esdeveniments de les passades eleccions de prop, vàrem poder veure com van anar els trets amb tot el triangle de Reagrupament, Solidaritat i Laporta. Tristament (o no), l’aventura política (en termes nacionals), ha acabat pels tres. Però, anem a pams. 

Per poc que es recordi, el discurs bo i el que va encendre una flama força apagada, fou Reagrupament. Ja he dit en moltes ocasions que res del que està passant s’entendria sense l’aparició de l’associació. I ho mantinc; altre tema és com ho han portat des de llavors. Un dels problemes que tenia RCat, era que anaven seriosament i no els tenien controlats. No es demostrarà mai però... molts tenim la percepció que Solidaritat es va muntar, precisament, per desmuntar RCat; per reprendre un control que havien perdut. Aleshores també hi havia el president del millor Barça de la història pel mig i, a causa de la seva...inexperiència política i mals consells, es va decantar per SI. El que ha vingut després, ja se sap. Total, gràcies a ell i SI, l’independentisme va quedar dividit i amb una minsa representació. 

Però, vist avui i amb perspectiva, la feina de SI ja s’havia fet; objectiu complert. Impedir l’entrada al Parlament d’una força que posava l’èmfasi en la independència, democràcia i treball. Jo -em vaig quedar sol com sempre- pretenia que l’ordre fos el revés: treball, democràcia i finalment la independència. Modestament, com s’està constatant. Per tant, la missió de SI ja s’ha acabat. El fet de perdre el seu màxim comercial que els va deixar plantats a les primeres de canvi i la prepotència d’alguns, ha fet que deixessin de rebre suport. Com també es fa palès, el fet que la gent pensés en el vot útil, també ha ajudat a que es quedessin fora del Parlament. 

Malgrat tot, desconeixem què faran en un futur. Per una banda, tenen alguns regidors que possiblement, acabaran perdent al 2015. Una bona mostra és Osona mateix. Al 2010, segona força; ahir, setena. Si ens centrem en Vic, exactament el mateix. No tenen un futur massa prometedor i, de la mateixa manera que van entrar, desapareixeran. Han fet molta fressa i han sabut estar en el lloc adequat al precís moment però... no es pot viure sempre de la llenya de l’arbre caigut. 

En referència a les CUP, relativa sorpresa. Ja he escrit en algun moment que podia passar tenint en compte que a les anteriors municipals varen rebre el suport de més de 60.000 persones. Doncs a les autonòmiques 126.000. Premi. Possiblement dóna part de raó a aquells que creuen que l’independentisme s’ha de fer des dels ajuntaments. Veurem també com ho porten a partir d’ara... 

Així doncs, la irrupció de les CUP té diverses lectures; algunes de bones i d’altres de no tant. En primer lloc, sempre és bo que l’independentisme estigui representat des de diversos eixos. El fet que hi hagi independentistes de CiU, E(RC) i CUP, significa que l’independentisme és una cosa de tots. Independència plural. És una bona notícia. D’altra banda queda palès que es poden obtenir uns molt bons resultats (partint d’on partien) amb pocs mitjans. Si el que vaig sentir és correcte, la campanya electoral l’han fet amb un pressupost d’uns 200.000 euros. Vaja, els diners no són excusa. 

Això des d’un punt de vista però, des de l’altre... les declaracions amb to amenaçador del seu cap de llista no em fa gens el pes. Tots coneixem el radicalisme de les CUP, que són anticapitalistes i comunistes (puny alçat inclòs que possiblement molts no saben què significa) però, no sé fins a quin punt convé al país que el Parlament hi hagi gent d’aquesta índole o, millor dit, amb aquesta actitud. A tall anecdòtic, m’agradarà veure com aniran vestits; del tot legítim però, espero que tinguin un respecte a la institució. És el que la gent ha escollit però, no crec que entrar a rebentar el Parlament com han dit i a dir a tot que no per sistema sigui un acte de massa responsabilitat ni tampoc ajudi masa. Veurem com evoluciona.