Eleccions #25N Conclusions (4)

Conclusions finals perquè, total, 4 entrades en un dia no crec que es puguin pair massa bé... En definitiva però, prefereixo deixar-ho escrit ara que no pas després que tothom hi hagi reflexionat. Dit d’altra manera, que es vegi que les reflexions són meves i no copiades d’altres... Bé doncs, em sembla que per fer unes conclusions finals, ens hem de fer algunes preguntes i/o reflexions. 

En primer lloc, per què eren aquestes eleccions o pretenien ser? Crec que estarem tots d’acord que era una mena de suport als que estan a favor de la independència o, per aquells que encara avui no han entès que han de deixar la puta i la Ramoneta, el dret a decidir. Per tant, en la legislatura passada hi havia 14 diputats (E(RC) + SI). En aquestes eleccions, s’hi han d’afegir els de CiU i -entenc- els de les CUP; total: 74. No només això, sinó que, si ens centrem en els que van donar suport a la resolució de la consulta de la passada legislatura (86 diputats) podem entendre que també ha crescut (87 diputats). Per altra banda, els unionistes baixen; passen dels 49 (PSOE, PP i C’s) a 48 (PSOE, PP i C’s) diputats. És a dir, la gent compra el projecte d’emancipació, que no vol dir que s’hagi de fer com mani CiU. 

Una altra cosa que ens preocupava era la informació internacional. Ja vaig dir en moltes ocasions que l’important era que hi hagués una àmplia majoria al Parlament de diputats sobiranistes; no confondre amb àmplia majoria de CiU. La majoria de la premsa internacional (a banda de la de Madrid) fa aquesta lectura. La majoria destaquen que l’arc parlamentari és clarament sobiranista i més concretament la gran pujada dels, no nacionalistes com anomenen als de CiU, sinó independentistes d’E(RC). Ara se’ls hi girarà molta feina als del Col·lectiu Emma que mai els hi podrem pagar perquè, fora bo que a l'exterior es fes aquesta lectura i no cap altra. 

Per tant, de moment, dues bones notícies. Però, n’hi ha més. Una altra és que el nombre de vot independentista ha pujat en més de 200.000 vots. Fantàstic! El PP ha passat de tercera força a quarta; tot i que ha guanyat un nou diputat. D’altra banda, sí, C’s puja; no em passa per alt que tripliqui la seva força i pugui tenir grup parlamentari propi. És normal. D’alguna manera, premi al discurs clar. La resta de forces polítiques (bàsicament CiU) n'hauria de prendre nota.

Pel que fa a CiU, surt tocat... dany col·lateral; també hi surt Reagrupament. D’alguna manera, se sap per fi la força real de CiU. CiU - unionistes (gent contrària a la independència + gent d’Unió explícitament) = 50.  O potser menys si hem de fer cas que molts la van votar per allò del vot útil i perquè s'havia de fer costat al President Mas incondicionalment perquè sí. D’alguna manera, han fet net i això els permet prescindir d’Unió; cal que ho valorin. Possiblement, ja no els aporten res i més val ser clars a partir d’ara per tal d’incrementar la massa independentista. 

Serà una legislatura dura? I és clar... Difícil de governar? També. De totes maneres, CiU + E(RC) sumen més de majoria absoluta (71 vers 68). Si hi ha voluntat de posar fil a l’agulla, poden fer-ho perfectament. Al País Basc es van poder unir socialistes i populars donant prioritat a l’eix nacional; espero que convergents i republicans apliquin la mateixa fórmula pel bé de Catalunya. Ara mateix, tots dos tenen una gran responsabilitat i no poden -no haurien- de decebre al país i a la confiança dipositada. No és ara o mai però, ara és molt proper. 

Total: pessimisme? No, gens ni mica, ni gota. Malgrat no sigui la via que defensava, la consulta ha de tirar endavant (com ja havia dit) perquè és una resolució del Parlament anterior. CiU no té majoria absoluta i no ho podrà fer a la seva manera (com va voler fer el fracassat estatut(et) i el fracassat pacte fiscal) sinó que caldrà entesa amb altres forces. Millor. CiU sap amb el que compte i hauria de fer-ho valer. No ha de tornar a caure en l’error de voler fer contents a tots sinó prioritzar. I, finalment, la percepció internacional és que el poble de Catalunya ha dit que vol emancipar-se; no a la manera de CiU però, vol emancipar-se. També és una molt bona notícia. Personalment no veig cap pas enrere. Tampoc molts cap endavant però, el camí cap a l’emancipació nacional continua igual o millor; com fa tres setmanes. 

Finalment, i no perquè sigui menys important, a destacar l’alta participació. Francament, m’ha sorprès tot plegat. No creia que els catalans es manifestessin de tal manera. Alguna cosa està canviant... D’ara fins el més aviat possible, generositat, humilitat, optimisme, realisme, molt de treball, democràcia i independència!

Comentaris