Eleccions #25N: CiU (4)

Avui toca un tema interessant. “Cap a on anem. Avançar en la construcció d’un estat propi”. Avui, semblaria que hauríem de tocar el moll de l’os i veure com ho farem tot plegat; l’estratègia, el full de ruta, el timing, el brou de la recepta... Allò que ens farà fer confiança amb ells, amb el seu projecte... Allò que ens ho farà veure clar. Apa doncs, anem-hi, anem-hi. 

Comencem forts. ”Catalunya té dret a decidir el seu futur i ha arribat el moment de poder exercir aquest dret. Després de trenta anys, és el moment d’escollir. És l’hora que Catalunya faci el seu propi camí. Amb naturalitat. Un camí, una transició nacional, que ens ha de permetre prendre les nostres pròpies decisions, que ens ha de permetre viure d’acord amb les nostres pròpies possibilitats, i això vol dir viure millor. Viure millor ara i en el futur. Es tracta de poder desenvolupar amb llibertat el nostre projecte de país, que té com a pilars el progrés econòmic i la cohesió social, amb la preservació del nostre estat del benestar. Un camí que ens ha de permetre mostrar-nos tal com som i projectar la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua”. Em semblava que en aquell discurs que havia fet el nostre President havia dit que havia arribat l’hora d’exercir el dret a l’autodeterminació. Veiem que no... Del que ha arribat l’hora és del dret a decidir; com a les passades eleccions. Tanmateix, si del que vol parlar és d’independència... premi als eufemismes! No hi ha qui s’aclareixi! 

Però, calla, calla...”Volem construir una majoria social àmplia perquè Catalunya pugui tenir un estat propi dins el marc d’Europa, perquè Catalunya té l’aspiració de ser un poble normal entre els països i les nacions del món”. Per construir una majoria social àmplia, cal fer una consulta? Jo crec que no. La consulta, en tot cas, ha de ser per reafirmar/confirmar/ratificar una decisió, i no pas per construir una majoria social. Per cert, encara no hi és? I, si no hi és, què a fet CiU per construir-la? Bé, esperem que en el transcurs del 2012-2020 construeixi aquesta majoria social per, a partir del 2020 poder declarar la independència, no? 

Però, bé, bé... interessant, interessant; com diria Gay De Liébana: "Bravo, bravo, bravo..." I, com tenen pensat fer-ho? Entrem en un nou subapartat molt prometedor titulat “Com farem aquest procés?” A tall anecdòtic i, me n’adono ara, veig que és una pregunta i no pas una afirmació. “Com ho farem?” Potser és una pregunta trampa? És el superquè de la quinzena? Hem d’enviar la solució en algun correu electrònic i entrem en el sorteig d'alguna cosa? Vegem-ho. “Aquest és un camí basat en l’aprofundiment de la democràcia. Amb la legitimitat i la legalitat que emanen d’un procés profundament democràtic. Serà el poble de Catalunya el que s’expressarà i haurà de decidir. Conseqüentment, cal preguntar-se: qui té por de la democràcia? [...] Una transició que farem amb diàleg, amb l’Estat espanyol, amb la Unió Europea i amb la comunitat internacional. Amb el rigor i la seriositat que donen credibilitat al nostre projecte. I amb una actitud pacífica i de convivència, sense caure en provocacions. [...] Aquest és un camí en positiu, d’obertura i d’interrelacions. No va en contra de ningú. No busca la confrontació ni la ruptura. És un camí tranquil. Volem tenir un estat propi en el marc d’Europa, amb una clara vocació cap a l’exterior i que alhora, com és natural, seguirà tenint uns forts vincles amb Espanya. [...] Iniciem un projecte d’il•lusió. És l’esperança de poder viure millor. És l’anhel de ser el que som, un poble i una nació com qualsevol altra del món, amb llibertat, sense que ningú ens ho intenti impedir. [...] Un nou camí que requerirà un lideratge fort. Davant d’un repte d’aquesta envergadura, cal la màxima força i confiança en la persona que l’haurà d’encapçalar. També requerirà visió de país, consens i generositat. [...] Un procés que exigirà ambició, treball, comprensió, paciència i esforç per part de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. [...] En aquest sentit, i recollint l’establert a la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya per àmplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col•lectiu. [...] Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica”. 

Però, com!? Com!? Seriositat? Credibilitat? Un camí tranquil amb el marró que ens han posat amb la via de referèndum consulta -perdó. Això sí, que no falti... #AmbIllusió. Pràcticament, és tota la parrafada que demana o explica el com ho farem. A mi, personalment, no m’ha quedat clar; si algú m'hi ajuda... L’opció referèndum ja vaig dir que no m’agradava. I, a més, una de les poques coses que demanava a CiU, era un full de ruta clar i lliure d’ambigüitat. D’altra banda, la consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui... Si algú m’ho pot aclarir... Perquè si bé la independència sí és constitucional i trenca amb la legalitat espanyola, els referèndums i consultes, sota aquesta, no ho és. No dic que no puguin fer el que fan, que en tenen tota la legitimitat, sinó que reflexiono i dono arguments pels quals no puc donar suport a CiU

De totes maneres, seguirem amb més entrades.