Eleccions #25N Conclusions (1)

Primeres valoracions. De fet, no sé ni com començar. Hi ha moltes lectures i valoracions possibles però, si us sembla, crec que val la pena començar per CiU. Començo per ells perquè, sigui dit, són els grans fracassats d’aquestes eleccions. No ho dic alegrament, sinó que poso de manifest un fet; són on són per culpa seva i de ningú més. He dedicat moltes entrades darrerament a CiU i, crec que el meu no vot no és el que l’ha fet baixar 12 diputats. Molta gent -per sorpresa meva- ha reflexionat i ha pres la mateixa decisió que vaig prendre jo. No votar CiU. Per què? Suposo que per moltes raons. Aquí en van algunes enumerades de manera desordenada.

En primer lloc, CiU no ha sabut fer una lectura del seu electorat. Ja s’ha dit en moltes ocasions en aquest bloc que, segons el penúltim baròmetre del CEO perquè no vaig tenir temps d’analitzar el darrer, un 35% de votants de CiU no són independentistes. Em penso que ha quedat força demostrat. No envà, com també s’ha dit en aquest bloc, CiU no ha deixat la seva ambigüitat, ni la puta, ni la Ramoneta. No ha estat clar. Personalment, per donar-los suport, només els demanava un full de ruta clar, metodologia i un timing. Res de res. I, pels que som independentistes, la seva proposta era poca cosa i pels unionistes massa. Total, no es pot fer content a tothom i, lluny de rebre suports de totes bandes, ha passat just el contrari; ha perdut de totes bandes.

En segon lloc, m’agradaria recuperar l’entrada del conte de CiU i el llop. Senzillament, recordar-vos que era una cosa previsible algun dia. Després d’ensarronar tantes vegades a la gent (estatut(et), martingala fiscal), s’ha trobat com el Pere del conte, que potser ara era cert però, la gent ha mirat cap a una altra banda. Això és culpa únicament seva. Ja he escrit moltes vegades que CiU jugava amb foc i corria el risc de cremar-se. Així ha estat. Ho haurien d'haver previst. Greu error.

Una tercera possible raó seria el prescindir de Vila d’Abadal. Alguns diran que els membres que anaven a la llista de CiU eren dictats per Duran i que entre aquest i l’alcalde de Vic no es podien veure. Bé... comprensible però, si el que ven ara és independència, és millor posar gent a la teva llista de caire sobiranista i no pas unionista. Si l’objectiu són vots, vendre... em sembla clar; però potser sóc jo que no sabia fer la lectura... Error gravíssim prescindir del president de l’Associació de Municipis Independentistes. També el deuen haver pagat car.

Una possible quarta raó, seria el fet de fer xantatge emocional a la gent en fer triar entre el tot i res a dins del mateix pac. Ja ho he dit en altres ocasions. CiU volia barra lliure per aplicar tot el seu programa electoral per acabar fent una consulta; per decidir i no pas executar. Un sacrifici massa gran per un premi massa petit. Si el sacrifici hagués estat directament per l’estat propi, molts ens ho hauríem pensat més.

Sigui pel que sigui, CiU ha perdut els 12 diputats. I, on se n’han anat? Per entendre-ho, crec que cal tenir present algunes premisses: la pujada d’E(RC), PP i C’s, i les eleccions passades; altrament dit, tripartit. Si recordem les anteriors eleccions, recordarem que molts van votar CiU per fer fora el tripartit, de manera que molts ara ja li han retirat el suport. D’altra banda, del 35% unionista de CiU, és fàcil que s’hagin passat directament a PP i més a C’s. Quan dic unionista ho puc dir en dos sentits: els que no estan a favor de la independència i els d’Unió. Potser ara CiU ha pogut fer net dels votants d’Unió? Aquesta és la força real de la Convergència independentista? És hora de trencar amb la formació de Duran i Lleida? En tot cas, està bé saber on som tots plegats. De totes maneres, des d'un punt de vista polític, Mas ha fracassat. i ell i CiU han comès molts errors; masses. Espero que hagin après la lliçó.

Tanmateix, no tot són males notícies. En aquestes eleccions es pretenia debatre si independència sí o no. A jutjar per la gran crescuda de la força originalment independentista d’E(RC), el poble ha parlat; com també ho demostra la irrupció de la CUP. Així doncs, el poble ha dit que independència sí, però no a la manera de CiU; s’han guanyat la mala fama a pols. De totes maneres, com ja s’ha escrit en moltes ocasions, la consulta no perilla perquè és una resolució del Parlament de la legislatura anterior i les forces que hi van donar suport continuen sumant una gran majoria. En aquest sentit, val la pena mencionar i agrair que Mas ha dit que la cosa segueix endavant. I tindrà E(RC) al costat per tirar-la endavant. Parlem d’E(RC) en la propera entrada.

Total, tranquils, no ha canviat massa res i tot segueix endavant. No cal que ens lamentem. Com diu Pilar Rahola al Twitter: "Primer èxit: majoria a favor de l'estat propi. Segon èxit: el PP quarta força del Parlament. Tercer èxit: la consulta es farà". I, com apunten molts, el sobiranisme guanya en diputats i vots i l'unionisme recula. Aquestes no són una valoracions optimistes ni pessimistes, sinó realistes. Això, són fets. No hem d'estar tristos, ni desanimats ni pessimistes. Jo no hi estic.