Eleccions #25N: E(RC)

Bé, aquesta entrada serà prou complicada segons per què i molt senzilla segons per què més. El fet és que E(RC) han sigut els darrers a presentar el seu programa electoral. Com diu la dita, “el bo es fa esperar”. I, particularment, a mi m’agrada afegir-hi sempre un “seguint la mateixa premissa, el millor mai arriba”. És una pura qüestió aritmètica o de regla de tres. Si el bo es fa esperar, quan més bo és, més es fa esperar; altrament dit, el millor, mai arriba. Però, no va d’això no... 

Estava ansiós per llegir el programa electoral de E(RC). Va sortir la notícia que ja l’havien presentat però, van tardar més a penjar-lo al seu web. Vaig demanar-lo al seu compte del Twitter però... no vaig rebre resposta. No ho retrec... els comptes del Twitter que antigament servien per oferir proximitat, ara s’ha convertit en un element purament comercial que sovint es gira en contra d’un mateix. Coses de la xarxa. 

El programa electoral d’E(RC) és, fins i tot, més llarg que el de CiU. Suposo que justifica que l’hagin tingut més tard? No ho sé. El fet de presentar-lo més tard, no m’ha permès analitzar-lo a fons com el de CiU, per exemple. Ho sento però, les obligacions són les obligacions i, com dic darrerament, total, com que la política s’ha convertit en una religió on els que decanten la balança són creients i fidels... Tampoc val massa la pena atabalar-s’hi gaire. No envà, sap greu. 

En primer lloc, celebres coses que trobes a l’índex. "Full de ruta d’Esquerra Republicana de Catalunya per a la construcció d’un nou estat independent". E(RC) té clar, a diferència de CiU, que volen un estat independent; o això sembla. És un punt a favor. CiU no explica quin tipus d’estat vol. Podeu veure la referència a l’entrada respectiva de Eleccions #25N: CiU (6). Així, doncs, contemplem el full de ruta, no? 

Us el poso textualment un paràgraf: “Catalunya vol fer una proposta al món. Una proposta radicalment democràtica, basada en el dret a decidir, una proposta que posa la sobirania popular al centre de la construcció social i nacional. Catalunya té l’oportunitat de constituir el primer Estat del segle XXI: un Estat basat en la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica. Un Estat compromès amb la participació, la democràcia i el dret de decidir. Un Estat federat amb la Unió Europea. El primer Estat del món constituït pensant en el futur”. Ep! Per una banda tot això del dret a decidir fa ferum a una altre partit. I, per l’altre això d’un estat federat... no em queda clar què vol dir. Si vol dir un estat federal... no acabem d’anar bé. En el full de ruta diuen independent... No ho sé... 

Permeteu-me dir que el text, a banda del de CiU, destil·la generositat i humilitat. Bàsicament cap a la societat civil i més concretament a l’ANC. Segons E(RC), el programa electoral afirma els punts programàtics que l’ANC va fer arribar als partits polítics. Molt bé. La pregunta és, si només E(RC) ha afirmat els punts que l’ANC exigia o demanava, per què l’ANC no dóna suport explícit a E(RC)? Per allò que no es volen posar amb política? Aleshores, per què donen suport a una vaga o fan altres coses de connotacions polítiques? No ho sé. 

“La proposta d’Esquerra Republicana es basa en la construcció d’un procés basat en tres agendes simultànies: l’agenda nacional, l’agenda internacional i l’agenda espanyola, que utilitzi les vies democràtiques que estan al nostre abast per fer la convocatòria d’un referèndum1 per a la independència. Les agendes tindran dues fases: la fase referendària, que s’iniciarà l’endemà de les eleccions del 25 de novembre, fins a la celebració del referèndum; i la segona fase, que comprèn el procés constituent”. 

I és a partir d’aquí quan torno a tenir dubtes. Bàsicament, perquè la via continua essent la del referèndum; tot i que amb un important afegitó. No tornaré a explicar ara la via del referèndum. Jo, senzillament, no ho veig clar i si ningú m’explica com sortirem d’aquest fregat sense alguna cosa que valgui la pena, no en vull ser corresponsable. I menys clar ho veig quan parlen de constitució catalana. Si bé les constitucions són dels estats, no tinc clar com aprovarem una constitució sense ser-ne perquè, sorpresa!, un referèndum no ens dóna un estat. Consultar no és executar. No envà, com a darrera sortida, E(RC) diu que el Govern declararia la independència unilateralment. Desconec amb quina rotunditat afirma això E(RC) però... en fi. Per mi és la via bona, tot i que comprometre’s que el Govern ho farà... em sembla agosarat. Hauria estat millor si E(RC) presentés la seva estratègia anant cap aquí i saltant-se la prèvia consulta però, a títol personal. O és una estratègia conjunta amb CiU? A saber...

Per no allargar-me perquè, ho sento, no tinc ni temps ni ganes. Certament, E(RC) em fa rumiar. jo diria que, en ser els últims a presentar el programa, han anat fent copy-paste d’alguns programes retocant algunes coses. Per mi ho haurien tingut molt més fàcil si haguessin agafat el document de Reagrupament Organitzant el nostre futur lliure. Allí hi ha el full de ruta clar i bo. No envà, com us comento, sona bé. Em fa rumiar. Almenys, cas que tota la història del referèndum no surti bé, plantegen la declaració unilateral i el procés em sembla força assenyat. És a dir, en aquest cas sí que es planteja ruptura i de manera assenyada. 

Per tant, si l’opció que la gent vol és la del referèndum, em semblaria molt més encertat E(RC) que no pas CiU. Llegint lleugerament el programa, se m’ha obert una nova via; al cap de setmana hi hauré de fer una rellegida. E(RC) pot ser un vot útil, Junqueras destil·la confiança, generositat i humilitat; el seu full de ruta és poc ambigu i, també important, no tindran majoria absoluta, i votant-los és un vot menys per CiU i, alhora, un vot menys a favor de la possible majoria absoluta dels convergents. Potser tenen premi. 

Finalment, recordeu dues coses importants. 1) la consulta és una resolució del Parlament. Es farà independentment dels disputats que rebin les forces nacionalistes/sobiranistes. i 2) Si dubteu entre E(RC) o CiU, tingueu clar que el que és important és la suma dels dos, i no pas la majoria absoluta d’un. És més, qualsevol majoria diria que no convé.