Estic pel sí

Aquesta és una entrada de sentiments contradictoris; com tantes altres. En el transcurs de la mateixa, entendreu perquè. Vaig dit per endavant, que els sentiments són frustració i felicitat. Ja us ho he dit, contradictoris. De totes maneres, segons l’àmbit en el qual els apliquem, no són excloents i són perfectament possibles al mateix temps. 

Estic pel sí és un nom d’un projecte que teníem amb un amic al juliol del 2009. Fa dies d’això... El fet és que el nom és el de menys i, segurament, no és gens atraient. De totes maneres, sempre que us poseu a fer un projecte, és important donar-li un nom. Totes les coses, quan tenen un nom, són més properes i de seguida ens mereixen la nostra atenció; dit d’altra manera, de seguida prenen importància quan sabem de què estem parlant. Per això té aquest nom, per tenir-ne algun. I, més de tres anys després, continuem referint-nos a ell per aquest. Però, què és? Us ho explico seguidament amb part d’un correu que vàrem enviar a un gran patriota en cerca de consell: 

Entenem que molta gent no està prou convençuda de la necessitat de la independència, o no té prou arguments per defensar-la, o té dubtes...En una pàgina web que ho englobi tot, intentem resoldre aquest problema. 

A http://arxius.vicoci.com/esticpelsi/ pot veure una maqueta que hem fet aprofitant les vacances. Veurà que hi ha un escrit (desconeixem si correcte o no) i a sobre un menú on hi ha diverses categories: Economia, història, cultura, sociologia, esport... Clicant a cada categoria s'accediria a un recull de preguntes sobre aquesta categoria i, entre parèntesis, les persones que l'haurien contestat. Si cliquem sobre (responen x persones) accedim a les respostes de la pregunta. De cada resposta n'hi ha una de breu i concisa, i es pot accedir (clicant al (+)) a una d'ampliada com també a enllaços externs. La fórmula ens sembla senzilla, entenedora i pràctica. 

La idea que teníem era : 

1. Contactar amb vostè perquè ens ajudés a crear/decidir les categories; tot allò que fa que un país sigui un país, i el que més li pot preocupar a la gent; d'alguna manera, posar cada dubte/pregunta en la cistella (categoria) corresponent. 
2. Intentar aconseguir el suport del màxim d'autoritats no polítiques. Pensem en gent de diversos àmbits que puguin contestar a les preguntes. Segurament serà el més complicat. Aquest projecte només té sentit si tenim moltes respostes de molta gent amb molta credibilitat i autoritat (experts) en cada categoria. 
3. Contactar amb algú que ens pugui formular les preguntes i/o dubtes que pugui tenir la gent i que ajudin a conscienciar de la necessitat de la independència. El meu amic és enginyer de telecomunicacions i jo estudio informàtica a la UOC, de manera que d'això no hi entenem i les preguntes s'han de saber fer molt bé per tal que l'expert respongui clar el que hagi de respondre. 
4. Passar de la maqueta a una web (acabar de fer alguns arranjaments, possiblement contactar amb un dissenyador perquè ens la dissenyi...) 
5. Traducció a diverses llengües perquè hom tingui arguments vàlids. A Catalunya se'n parlen moltes de llengües i, donat el cas, també votaran. 
6. Fer-ne publicitat a través de la xarxa (gratuïta (pressupost 0 a banda del possible domini i possible allotjament) a través de blocs personals, Facebook...). 

Desconec com ho veurà, però ens sembla que si la gent té un lloc a la xarxa (actualment hem trobat diversos recursos a la xarxa però uns són d'economia, d'altres de cultura, d'altres d'esport... i són més de suport que per resoldre dubtes) on pugui trobar el màxim de respostes i arguments a favor de la independència, aquesta ens serà més propera. D'alguna manera, la intenció és "que la gent no tingui excusa". 

On vull anar a parar? Vagi per endavant que posterior a aquest correu -que va quedar en l’oblit per culpa de les vacances i la manca d’insistència per part nostre- es va oferir i s’ha ofert el projecte a d’altres persones i entitats. De fet, les xerrades que es van fer a Reagrupament Osona el 2010/2011, anaven en aquesta línia. Però, és clar, en aquest món, si no tens contactes i padrins, no pots fer gran cosa. Però, uns anys més tard (març del 2012) neix ambindependència.cat; una pàgina que va més o menys en la mateixa línia. A l’octubre de 2012 els de la Fundació Catalunya Estat treuen l’interessant document que podeu llegir a l’enllaç que va en la línia de preguntes i respostes. Finalment, la setmana passada, es va presentar el Col·lectiu Wilson (wilson.cat) que també va en la mateixa línia. D’aquí vénen els sentiments contradictoris. Frustració perquè ningú ens va fer cas ni ens n’ha fet però veiem com tres anys més tard, surten coses en la mateixa línia. Frustració per una banda però, felicitat per l’altra. Felicitat perquè mica en mica, la gent pot anar trobant respostes a la xarxa. 

Amb tot però, personalment creiem que encara hi ha recorregut amb aquesta eina. Per no allargar més l’entrada, només dir humilment que l’eina (esticpelsí) està parcialment disponible per a qui l’interessi i pugui contribuir a l’emancipació nacional. Tenim un document al respecte amb unes fases definides. Com s’ha escrit altres vegades en aquest bloc, es posa de manifest la importància de saber està al lloc indicat en el precís moment. A l’estiu de 2009, anàvem molt avançats. Massa.