Entrades

Els formularis i adreces de contacte

Hi ha una cosa que d’antany sempre m’ha fascinat. Fascinar és un eufemisme... i antany és una mica exagerat. Però de seguida m’entendreu. Quan hi va començar a haver pàgines web, blocs personals, i especialment adreces de correu electrònic, es va posar molt de moda el facilitar el contacte amb la gent. Principalment hi havia dues maneres de fer-ho. O bé es publicava un enllaç directament a un info@elquesigui, o bé mitjançant un formulari explícit de contacte quan no es volia publicar l’adreça. Quan d’alguna manera es va democratitzar la història i les adreces de correu eren gratuïtes per un domini, la cosa va anar a pitjor perquè es van crear un munt d’adreces de correu electrònic. I, és clar, això va suposar un greu problema. Va suposar-lo, bàsicament, perquè si en una adreça de correu particular el més habitual (ho dic perquè ho he vist multitud de vegades) és tenir desenes de correus pendents de llegir (he vist alguna safata amb més de mil correus pendents d’obrir), en una adreça d...

Feedly

Imatge
Com sabreu no tinc xarxes socials, o millor dit i essent puristes, no utilitzo les xarxes socials com a tals. Algú considerarà que Linkedin ho és, però jo la concebo més com a xarxa laboral que no pas social, tot i que cada vegada més la gent ho confon, o la línia que separa ambdues relacions és extremadament fina. El compte que tinc al Twitter (X) el tinc abandonat completament. Així mateix, molts consideren que la manera d’estar informat és a través de les xarxes socials. Així doncs, si no en faig us, és sinònim de no estar informat? No fer ús de les eines tipus X, Instagram o Facebook t’exclou de mantenir-te informat? La resposta és no. I avui us explico com mantenir-se informat sense fer us de les xarxes socials ni tampoc la televisió i ràdio, que tampoc en faig ús. Sembla un repte... però no ho és tant. Que no faci ús de les xarxes ni televisió i ràdio no em deixa en desavantatge vers la gent que les utilitza quant a mantenir-se informat. Ans al contrari. Sense ànim de ser sociòle...

Col·lectiu Eixarcolant

Imatge
Tenia pendent —com tantes altres coses— escriure sobre el Col·lectiu Eixarcolant. Vaig conèixer el projecte ja fa un munt d’anys quan tenia alguna mena d’obsessió per fer un plat amb el que ens podia donar la natura. Algú podrà dir —i amb raó— que tot el que mengem ens ho dona la natura, i és cert, però jo vull dir amb el que ens pot donar la natura quan surts a fer una volta per la mateixa. És a dir, d’alguna manera amb productes que no hagis d’anar a comprar al mercat. I aquí la cosa es complica perquè necessites coneixements de botànica.  D’acord amb el seu lloc web, el Col·lectiu Eixarcolant és «un col·lectiu que treballa per fomentar un model de producció, distribució, consum d’aliments i desenvolupament socioeconòmic més sostenible, ètic i just. Per fer-ho, ens centrem en la recuperació de llavors d’espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals». I signen un manifest on asseveren que «Som els qui plantem les llavors que plantaven els nostres avantpass...

Lloança a l’estupidesa

Tinc pendent llegir més llibres sobre l’estupidesa. De fet, en tinc més d’anotats i en la mesura que sigui possible miraré de llegir-los per veure si s’hi destil·la més o menys el mateix. El primer amb el que m’he topat és Alabanza de la estupidez . Podeu pensar que és un contrasentit després de les entrades dedicades a l’estupidesa humana. Sí i no. Podria ser-ho perquè les entrades que he escrit fins ara tenien una espècie de connotació negativa implícita. Naixem i ens tornem estúpids, i l’estupidesa regna al món. Nota: que regni al món no significa que el dirigeixi, però aquest ja és un altre tema. Tanmateix, que hi hagi estupidesa no significa que no tingui coses bones.  Alabanza de la estupidez és el text més cèlebre  del filòsof Erasme de Rotterdam. Es va imprimir per primera vegada —agafeu-vos fort— el 1511. Dit d’altra manera, l’home porta segles filosofant sobre l’estupidesa i la seva utilitat. A mi, particularment, m’ha deixat una mica estupefacte. El filòsof, mitjan...

L’estupidesa humana 10/10

Arribats al final, ens podem preguntar: quina és la comesa de l’espècie humana en el planeta Terra? Jo fa anys que m’ho pregunto. Actualment, no formem part de cap cadena alimentària. No aportem absolutament res a la vida ni al planeta. Bé... és fals. Aportem contaminació; aportem guerres; ens matem entre nosaltres (certament, a principis d'abril va aparèixer la notícia que hi havia una comunitat de ximpanzés en estat d'una mena de guerra civil, i en la contesa hi havia ferits i morts, però no se sap si ha sorgit del no-res, o ho haurien après de nosaltres); reduïm la diversitat de les espècies tot extingint-les, ja si perquè per l’efecte del canvi climàtic, o sigui perquè les matem directament... en resum, i aquest és l’argument més sòlid per defensar la meva misantropia, al món li aniria molt millor sense nosaltres. L’autor del llibre, però, té una altra opinió. Evidentment, discutible. Si ens estem tornant més estúpids i no ens extingim... per alguna raó serà, no? Com dic, l...

L’estupidesa humana 9/10

Seguim amb l’estupidesa humana. Aquesta setmana hem d’arribar a la conclusió que quan els homes s’ajunten (com a espècie, no com a gènere), es tornen més estúpids. Ja ho vàrem apuntar la setmana passada en el cas de l’escola (veure entrada L’estupidesa humana 8/10 ). Si vas sol, t’adequaràs al propi nivell. Si vas dos, el nivell serà el del més estúpid. Si vas deu, el mateix. Així doncs, sempre, el més capacitat es rebaixa al nivell del menys capacitat. En cas contrari, els menys capacitats no entenen res i la relació no és possible. Cosa semblant han après els polítics. I és un cas ben curiós que es retroalimenta. Ells saben que han de fer discursos pels més borregos, no pels més llestos. Si han d’arribar al major número de gent possible, no poden predicar discursos complicats. Si us hi fixeu, generalment fan frases curtes, molt simples, i fins i tot es repeteixen constantment: saben que l’oratori és força estúpid i no s’arrisquen a que el seu missatge no cali. Si adeqüen el missatge ...

L’estupidesa humana 8/10

Arribats a aquest punt, aquell que afirmàvem que perquè l’espècie humana continuï desenvolupant-se (per dir-ho d’alguna manera) necessita més mà d’obra que no pas ments pensants, l’autor fa palès que qualsevol organització ha de poder sobreviure sense el talent del seu pare fundador. Com ens és habitual, anem al cas pràctic quan ens és possible. Per fer-ho, tornem a enllaçar amb la cuina i el gran Ferran Adrià, el Sòcrates del darrer mil·lenni .  Ell explica en moltes entrevistes que hi ha mils o milions de restaurants al món. Alguns fan o intenten fer cuina creativa (podríem resumir-ho amb els que tenen tres estrelles Michelin? N’hi ha menys de dos-cents), i d’aquests, alguns innoven a l’estil El Bulli: no més de cinc o deu en tot el món. Com es fa palès, és impossible sostenir l’hostaleria si aquesta necessités Ferrans Adrià. És més, el mateix establiment, organització mateixa, si depèn únicament i exclusiva del seu fundador, està condemnada a la desaparició. Novament, observem q...

L’estupidesa humana 7/10

L’autor Aprile segueix reflexionant sobre el tema, i especialment en l’àmbit social. Partint de la premissa que apuntàvem sobre la teoria de l’evolució de les espècies, com és que la societat segueixi el seu curs tot i l’augment de l’estupidesa? Es pregunta l’autor. I es respon ell mateix categòricament: «la intel·ligència (ja) no és necessària perquè el món tiri endavant: la imbecil·litat pot fer-ho igual de bé, o fins i tot millor». Fent novament ús de la fal·làcia (o no) especula que si la imbecil·litat, l’estupidesa, fos nociva o negativa per la nostra espècie, haurien d’haver ocorregut una de les dues coses següents: o ens hauríem extingit, o no hi hauria imbècils. Com que hi continua havent estúpids arreu i no ens hem extingit... ergo, l’espècie necessita l’estupidesa per la supervivència. Uau! Canviem de paràgraf perquè la cosa és important. El que estem dient és que la naturalesa és sàvia. També diem que l’espècie s’adapta. Si hi ha alguna cosa que és nociva per una espècie, o ...

L’estupidesa humana 6/10

De l’entorn laboral l’autor també apunta altres circumstàncies. Una que solem veure sovint és que els incompetents tendeixen a ocultar la seva incompetència augmentant les seves competències. Sí, sembla un embarbussament, però no. La idea que hi ha darrere aquesta sentència és que si un fa una cosa malament, no té excusa. Si en fa deu, sempre es pot excusar en que fa masses coses. Per tant, si en fa una de malament, per buscar-se l’excusa de la quantitat, es busca noves competències per incomplir-les totes. No s’ha de negar que és un raonament força brillant per part de l’incompetent. En aquest precís moment m’agradaria introduir dos conceptes curiosos. Un dels quals n’he tingut constància gràcies al llibre que estem comentant. El biòleg Iain Couzin, expert en comportament col·lectiu, va realitzar experiments amb bancs de peixos per veure com es prenien les decisions en grup. Agafeu-vos fort. El procediment fou el següent. En primer lloc va agafar un peix i li va practicar una lobotomi...

L’estupidesa humana 5/10

Hi ha més problemes evolutius sobre la intel·ligència humana. Quan algú intel·ligent posa a disposició de la resta de la comunitat el seu intel·lecte, indefugiblement, l’empobreix intel·lectualment. Involuntàriament, però passa. No em direu que no.... Si hi ha una comunitat de cent persones que tenen diversos problemes i els va resolent sempre el mateix savi, la resta no té cap necessitat de pensar ni reflexionar sobre la qüestió perquè ho tindran tot mastegat. Per què? Perquè a partir d’aleshores es limitaran a copiar i no crear, inventar, innovar. Quina necessitat en tenen? Si no hi ha aigua al poble i algú se li ocórrer com fer un pou, creieu que buscaran més alternatives la resta mentre hi hagi aigua? Això em recorda a les lògiques japoneses i llatines que volten per la xarxa. Lògica japonesa: si algú pot fer-ho, significa que jo també puc fer-ho. Si ningú pot fer-ho, significa que haig de ser el primer en aconseguir-ho. Lògica llatina: si algú pot fer-ho, que ho faci ell. Si ningú...

Conferència sobre Antònia Bardolet dilluns 14/09 al Casino de Vic

Imatge
El proper dilluns dia 14 de setembre a les 19h està programada una nova conferència sobre l'Antònia Bardolet, a càrrec meu. Serà la tercera dissertació que faig sobre la vigatana i em fa tanta il·lusió com la primera. La conferència és en el marc del Cicle de Dones Vigatanes que ha organitzat el Casino de Vic. Títol : «Àntonia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà» Data - hora : 14 setembre - 19:00 - 20:00 Lloc : Sala Modernista del Casino de Vic Sinopsi: La Vic de finals del segle XIX i principis del XX va viure una de les etapes culturals més brillants de la seva història. En aquell context va destacar la figura d’Àntonia Bardolet, una dona polifacètica que va sobresortir en àmbits tan diversos com la ciència, la literatura, la cultura i la defensa de l’educació femenina. Malgrat la seva rellevància, el pas del temps l’ha convertida en una figura poc coneguda pel gran públic. Aquesta conferència vol recuperar la seva trajectòria i reivindicar el seu paper dins l’anomenat uni...

L’estupidesa humana 4/10

Ens tornem a situar a l’actualitat per una dada curiosa. Tot i que fal·laç, en soc conscient. El nombre d’éssers humans augmenta, però la massa cerebral dels individus de l’espècie roman estable i fins i tot sembla que tendeix a minvar. Així doncs, col·lectivament, tenim la mateixa intel·ligència però més repartida. Aquesta equació és utilitzada per l’autor per afirmar, o donar validesa a la Llei de Murphy que resol que la intel·ligència es manté constant, mentre que la població augmenta. D’aquí conclou que és millor, evolutivament parlant, ser estúpid que mort. Per tant, i com a espècie, d’alguna estranya manera subsistim per tornar-nos més estúpids. Com vàrem veure, fins l’home de Neandertal, la supervivència de la nostra espècie, en part, va dependre de la nostra capacitat intel·lectual, de la nostra destresa. A partir d’aleshores, ha anat reduint-se el volum cerebral de manera substancial. Els bebès amb el cap més petit permetien un part molt menys traumàtic, tenien més possibilita...

L’estupidesa humana 3/10

L’autor segueix advertint que els estúpids són prolífics, i en canvi els intel·ligents no. De fet, assevera que els genis tendeixen a ser estèrils. És una dada difícilment comprovable. Si bé sabem què significa estèril , caldria, en primer lloc, definir què significa geni . Quan parlem de genis parlem de savants ? O parlem de Newton, Tesla, Kant, Ludwig Van Beethoven, cap dels quals amb descendència coneguda, o Bach, Darwin o Einstein que sí la van tenir? Si cerqueu informació per la xarxa, veureu que no és més que un mite. El cert és que no hi ha evidència científica o biològica que certifiqui aquesta premissa o que relacioni l’alta capacitat intel·lectual amb l’esterilitat. No obstant això, el mite és utilitzat per l’autor per afirmar sense pal·liatius que els que acabarien garantint la perpetuïtat de l’espècie serien els borregos.  D’altra banda, l’autor es qüestiona una altra cosa: què fer amb els intel·ligents o millors que, tot i que cada vegada menys, continuen i continuaven...

L’estupidesa humana 2/10

Entrem en matèria. Anem anys ha. Molts anys enrere, quan érem pocs i dèbils. No és pas la primera vegada que ho llegeixo, però l’espècie humana va estar al llindar de la desaparició. Malauradament pel planeta Terra (i més aviat que no pas tard també per satèl·lits i planetes veïns), ens en vàrem sortir. El fet és que fa entre 930.000 i 813.000 anys es va produir un coll d’ampolla que quasi ens extingeix. Les conclusions que va publicar la revista Science apunten que aproximadament 1.280 individus reproductors foren capaços de mantenir una població humana (l’ascendent, ja s’entén...) durant uns 117.000 anys.  El descens dràstic de la població sembla que fou degut a les condicions climàtiques adverses: les glaciacions del Plistocè provocaren grans canvis en les temperatures, greus sequeres i pèrdua de multitud d’espècies, que al seu torn eren utilitzades com a font d’alimentació pels humans. Així mateix, sembla que poguérem sobreviure gràcies al control del foc, així com també a un c...

L’estupidesa humana 1/10

Em proposo amb aquest recull d’entrades, ja no diré demostrar, però sí fer reflexionar sobre l’estupidesa humana: potser soc molt pretensiós. Tots hem escoltat alguna vegada aquella màxima d’Einstein que afirma que «Només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana, i no n’estic segur de la primera». Així mateix, també podríem recordar l’adagi de Murphy que «si hi ha més d’una manera de fer les coses i una d’elles condueix al desastre, algú la farà d’aquesta manera». Què hi voleu fer? Som estúpids. Parlo generalitzant l’espècie humana, no de ningú en concret. Que quedi clar. Suposo que més enllà de les vivències viscudes, també hi ha una mica de misantropia pel mig per arribar a aquesta conclusió. Així doncs, indagant indagant em vaig topar amb un llibre tan revelador i il·lustratiu, com potser una mica demagog o fal·laç: Nuevo elogio del imbécil , de Pino Aprile i traduït per Juan Manuel Salmerón. Això sí, al meu entendre, amb força fonament. És a dir, no perquè faci ú...

Coses que no són

No recordo quant de temps fa que vaig llegir que Plató, ja sabeu, el gran filòsof (mai per sobre de Sòcrates, almenys des del meu humil punt de vista), en realitat no es deia Plató. Això em va deixar una mica desconcertat, i em vaig anotar al meu gestor de tasques TickTick fer-hi referència algun dia. Aquest dia ha arribat. Tanmateix, una entrada per dir només això, em semblava poca cosa, i parlar de Plató... certament ho podríem fer, però ara no ve al cas. De totes maneres, la seva obra La República és digne de comentar-la un dia. També El Banquet , però per altres temes. En ambdós casos, les hauria de tornar a llegir, i llavors segurament voldria llegir no només tots els diàlegs per mirar d’aprofundir-hi una mica (i n’hi ha uns quants), sinó també sobre altres grans filòsofs de la història. De moment, ni tan sols m’ho anoto. El fet és que aquesta entrada va de coses que no són. N’he agrupat algunes que realment, com la primera, em va deixar ben distret el dia que ho vaig conèixer. ...

Cercador lingüístic

Imatge
Estic d’estrena. Avui presento un parell de coses des de l’àmbit de les eines de productivitat. Més enllà del bloc , ara fa temps que no escric, però quan ho feia, una eina del tot imprescindible són els diccionaris. Sense ells no hauria pogut escriure cap dels meus cinc llibres sobre Vic .  De fet, l’eina que utilitzava ja la tenia des de fa temps, però me l’havia programat en un entorn d’escriptori i només per a Windows. Això significa que només ho podia utilitzar qui disposés de l’executable i qui disposés de Windows com a sistema operatiu. Naturalment, limitava el seu ús, bàsicament a nivell personal i a quatre coneguts que els pogués ésser útil i els hi pogués haver enviat l’executable. L’aplicació estava bé perquè permetia, des d’una única pantalla, cercar una paraula al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), al seu diccionari de sinònims, a la  Real Academia Española (RAE) (perquè llegeixo text antic i molt està en espanyol), i també traduir paraules entre d...

Els vells ponts de Vic

Imatge
Pel desembre del 2020 vaig escriure quatre línies sobre els antics ponts de la ciutat de Vic . Ara m’adono que el títol no era del tot correcte perquè a Vic no només hi ha i hi havia més ponts, sinó també que són tant o més vells que els que allí em referia. Així doncs, avui recupero un petit document de l’any 1957. Més concretament, un treball que es va publicar per l’avinentesa de la Festa del Llibre, és a dir, per Sant Jordi. És un llibret petit però ben curiós, un més dels que brindava l’antiga llibreria Sala, a la plaça Major, just al costat de la casa on havia vist la primera llum Josep Pratdesaba i Portabella . El treball és petit però, si m’ho permeteu, és una monada. Comença asserint que els rius són artèries de vida natural. Així mateix, artèries de vida múltiple —segueix— són els camins i les carreteres. I per creuar aquests últims amb els primers ha sigut necessari, històricament, una solució constructiva que permeti ambdues circulacions (d’aigua i éssers): efectivament, el...

Erudit metge, bon patrici i cronista de la ciutat

« Joaquim Salarich i Verdaguer / Cronista de la ciutat / 1816 - 1884». Aquesta és la lacònica inscripció que roman en una llosa a de la plaça del Carbó, segons com, amagada darrere d’unes cadires al costat de les escales. La làpida no fa justícia a qui és dedicada. Aquí, anys ha, hi havia hagut la casa de Picó o de Morgadès, que és on nasquí aquest vigatà il·lustre. Abans de l’actual llosa, n’hi havia hagut una altra de —al meu parer— més encertada: «Joaquim Salarich i Verdaguer / Erudit metge, bon patrici / cronista de la ciutat». El doctor Salarich és el pal de paller d’una nissaga important de metges estretament vinculada a l’Hospital de la Santa Creu: el seu fill Josep Salarich i Giménez; el fill d’aquest, Joaquim Salarich i Torrents, i el germà d’aquest últim, Miquel dels Sants. Així mateix, és el germà de la primera dona proposada com a vigatana il·lustre, na Felipa Salarich i Arqués , filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paul. Finalment, fou cosí tant de mossèn Cinto Verdaguer...

EnVICat, enVICa’t. Eusebi Molera

Del verb inventat enVICar . En qüestió de pocs mesos es duran a terme diversos esdeveniments que m’exhorten a escriure unes línies. Començant pel principi i més proper, ens disposem a celebrar una nova Festa Major a Vic. Així mateix, el juliol és per a molts l’inici de les vacances. El dotze d’agost hi ha previst un eclipsi solar. Finalment, el mes de setembre —i si no m’erro— està previst el Festival de la Carxofa a Califòrnia, més concretament a Castroville, que es convertirà en la capital mundial d’aquest capítol immadur i comestible. Com pretenc lligar-ho tot plegat? A través d’un vigatà nascut el 1846 d’acord amb l’Arxiu Municipal. És a dir, enguany es commemora el cent vuitanta aniversari del seu naixement. Parlem d’ Eusebi Molera i Bros , el vigatà que, literalment, va fer brillar part d’Amèrica. Si teniu pensat anar de vacances a Califòrnia i encara no heu organitzat la ruta, us pot fer gràcia aquesta informació. A la costa del Pacífic hi trobem el Parc Estatal Andrew Molera. D...