Ramon Sala i Saçala i Cerarols

Tot poble en la seva època ha tingut el seus propis herois. Les seves gestes han valgut per fer pel·lícules memorables. Va ser el cas del rei Leònides i els espartans, o del cavaller William Wallace i els escocesos. Ambdós van esperonar i motivar als seus compatriotes per plantar cara a l’enemic, perses i anglesos respectivament. Amb petites o grans victòries, els dos van canviar el rumb de guerres i fins i tot el destí dels seus pobles en futurs més o menys immediats. Els vigatans també tenim el nostre propi heroi del segle XVII en la salvaguarda de la nostra pàtria. El seu nom és Ramon Sala i Saçala. Perquè us en feu una lleugera idea, la propaganda de l’època enaltia la seva figura com segueix:
Como ligera ave trepa por essos montes nuestro Hércules de Vique, con numeroso séquito de su gente, à quien capitanea, rige y manda, repartiéndoles generoso la mayor porción de la presa.
Com veurem, no n’hi havia per menys. Malauradament, la informació que ens ha arribat quant a la seva vida sembla que és relativament poca. Quasi tota l’hem d’anar a cercar de manera independent a fets ocorreguts a finals del segle XVII: bàsicament a les cròniques i a la premsa de la Guerra dels Nou Anys. Tot i així, hem de donar les gràcies al seu biògraf, el vigatà Joaquim d’Abadal i Calderó, que devia fer un gran esforç per mirar de recollir-la i poder escriure el Discurso biográfico.

Generalment, quan trobem el seu nom en la documentació dels successos als que va participar, sempre va acompanyat de grans victòries, lloances i honors: si més no quan, d’alguna manera, l’èxit depenia de la seva destresa i del seu comandament. Sala i Saçala fins i tot va tenir a les seves ordres homes que han passat a la història patriòtica d’aquest país com pot ser Bac de Roda. D’acord amb Hernàndez, Sala «va prendre, a la pràctica, el comandament d’un exèrcit civil que va infligir dures derrotes als francesos» en pro de l’autodefensa de Catalunya vers l’hostilitat de França i la passivitat d’Espanya. En poc temps, Ramon Sala va merèixer i obtenir els ascensos de capità a sergent major i a mestre de camp. En un parell d’anys naturals en va tenir prou per passar als annals de la història. No tingué més temps. Ben mirat, en realitat foren un parell de mesos intensos els que li van valer el pas. Tristament, va viure menys del que, segons alguns, ens hauria fet falta pel destí del nostre país. I és que després de la seva mort de seguida es va esdevenir la Guerra de Successió.

Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris