La nespra

Fa uns dies va començar la primavera. No obstant, va començar la primavera astronòmica, que no té per què coincidir amb la sensació de primavera que cadascú pot tenir o sentir. Per alguns, la primavera comença amb l’inici del bon temps, amb el canvi d’hora perquè la tarda es fa més llarga... En definitiva, més enllà de l’astronòmica, la primavera comença una mica quan cadascú li dona la rellevància que li vol donar. En el meu cas, la primavera quasi puc dir que va començar el dijous passat. El motiu? Les primeres nespres.

Avui faig una entrada que aporta poca cosa, però el meu bloc personal també és per compartir coses més intranscendents i de caràcter més privat. I el cert és que a mi les nespres m’agraden molt i, d’alguna manera, em fan feliç. Paradoxalment, m’agraden tant que sempre les he anomenat malament, i és que era dels que les anomenava en masculí: els nespres. Tanmateix, són coses que passen... no vull pas parlar d’això però, efectivament, hi ha aliments que alguns els diem en masculí i d’altres en femení. En aquest cas, no només ho deia malament, sinó que em malsonava cada vegada que sentia algú a anomenar-la en femení. En fi... ja em perdonaran.

De totes maneres, tampoc l’anomenava malament durant gaire temps. Com us deia, jo particularment vaig tastar la primera nespra de la temporada el dijous passat. És possible que a grans superfícies ja n’hi haguessin, però jo soc molt de comerç petit de proximitat i ecològic a ser possible. Per tant, per mi foren les primeres. Val a dir que no eren del país, sinó de Huelva si mal no recordo. Però bé, les del país, especialment del Maresme, ja deuen estar al caure (potser mai millor dit). I, personalment, aquest fet, és el que dona el tret de sortida a la meva particularment primavera. A més, és una fruita que només està disponible uns tres mesos, de manera que ja feia nou mesos que l’esperava. A finals de juny, potser principis de juliol a molt estirar, s’acaben i saps que no podràs tornar a degustar-les fins el cap de nou mesos! A la temporada següent, a banda que indica el ressorgiment del Fènix, també simbolitza que hem viscut un nou any, que estem a les portes del bon temps, que s’allarga al dia... i que podem gaudir d’un nou petit gran plaer de la vida. Ja s’entén que per a mi no és una fruita qualsevol.

Podeu creure que exagero però no és així. La nespra és de color ataronjat o taronja directament, color de l’èxit, sigui dit de passada. Generalment tenen la pell brillant, compacta i forta, però es desprèn amb facilitat si estan al seu punt. En aquest sentit, diguem que són fàcils de consumir, cosa d’agrair per aquells que no tenim paciència per segons quines coses. Un cop en boca, és una explosió de sentits i gustos: àcida i dolça a la vegada, sovint es desfà a la boca perquè té una textura delicada (se m’està fent la boca aigua escrivint aquestes línies). Tenen una carn molt gustosa. A més, amb dues queixalades te l’has cruspit.

L’entrada d’avui m’ha exhortat a buscar-ne més informació, ja que més enllà que m’agradava un munt i que em fa feliç retrobar-les, ni tan sols en sabia les propietats. Potser... si una aliment et fa feliç, quines propietats pot tenir que millorin aquesta, oi? Doncs d’acord amb la Montse Reus, el contingut de vitamines C i algunes del grup B és moderat, però en té d’altres. Provitamina A en forma de betacarotè. Us sonarà el betacarotè de la pastanaga i de la majoria d’aliments taronges. Efectivament, és el que li dona el color i quan més pronunciat és més en té. A banda de ser necessària per mantenir una retina sana (Vit. A), ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses. També és necessària per al creixement dels ossos i de les dentes i per a la reproducció. Vitamina B1 (tiamina), essencial per al funcionament del sistema nerviós ja que actua com a coenzim per al conversió dels hidrats de carboni en glucosa. També aporta potassi, mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i el magnesi, relacionat amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs, a més que forma part dels ossos i de les dents, millora la immunitat i té un suau efecte laxant.

Tot això es tradueix en que actua com a regulador intestinal a causa de l’elevat contingut de pectina, un tipus de fibra soluble. Redueix també l’acidesa gàstrica. Com també té efectes antioxidants gràcies al betacarotè. Així doncs, contribuirien a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars o fins i tot —diuen— determinats càncers. Jo entenc que això ho fan els components antioxidants... que ningú cregui que menjant tres mesos nespres pot evitar un càncer, o que menjar-ne tres mesos compensa una dieta no saludable de 9! Finalment, és diürètic i desinflamador de la bufeta.

Déu ni do amb la nespra! I com es menja? Doncs aquí sí que vaig perdut. Jo soc molt del menys és més de la filosofia del restaurant Mugaritz. Si la nespra (i qualsevol cosa) és bona, difícilment es pot millorar. Si en fas melmelada serà excel·lent, però penso que l’estàs desvirtuant. Soc del parer que si un aliment és bo per si mateix no cal afegir-li res. Sovint s’hi barregen un munt de coses i llavors el plat té mil gustos, però perd l’essència. Poso també com a exemple el pèsol del Maresme: fet al vapor i amb un raig d’oli crec que és insuperable. Per tant, penso que la millor manera de prendre’l és en format de fruita fresca a temperatura natural. Gaudiu-lo molt, que només el tindrem entre nosaltres tres mesets.

Comentaris

  1. També en sóc fan.....però encara no n'he menjat.
    Aquest any la veïna, m'ha regalat un nesprer, però encara és petit, per donar fruit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari Joaquim.
      Jo crec que els nesprers creixen ràpid i potser amb alguns anys pots recollir fruits, mai millor dit. Mentrestant, gaudeix dels que venen o et puguin donar durant els propers mesos.

      Salut i gràcies

      Suprimeix

Publica un comentari