Carme Sallés i Barangueras

Em sembla molt original i efectiva la manera amb la que Maria Assumpció Valls il·lustra l’abast mundial de la figura de Carme Sallés en la seva obra Petita història de Carme Sallés: «Yo conozco a Carme Sallés»; «Conheço Carme Sallés»; «Watashi wa Carme Sallés o shitte imasu»; «I know Carme Sallés»; «Conosco Carme Sallés»; «Je connais Carme Sallés»; «numum Carme Sallés rul anda»; «Alam ko si Carme Sallés»; «mujhe charmai sallais pata hai»; «Saya tahu Carme Sallés», i «mwen konnen Carme Sallés». Quan viatgeu pel món, us aconsellaria molt humilment —i fins i tot us demanaria— que no us fes res dir que sou de Vic (cas que en sigueu). Pot semblar que una ciutat de poc més de 45.000 habitants no hagi de ser gaire coneguda a escala internacional, però a aquestes altures ja s’ha vist que l’ombra de Vic es projecta arreu del món i part de l’estranger. Així doncs, aquestes són només les traduccions a algunes de les llengües estrangeres amb les quals algun nadiu, després de dir-li que sou de Vic, us podria respondre simpàticament amb un «jo conec a la Carme Sallés».

Algú podria aixecar el dit i dir que Vic no fou terra de grans vivències, ni peregrinació, ni tampoc àmbit d’actuació de la Carme Sallés. És cert, no hi ha ànim de contradir-ho. Després d’estudiar-la, em fa la sensació que tampoc li haurien deixat i va fer bé de buscar-se la vida fora de Vic i de Catalunya. Que avui ens la puguem fer compatriota és quasi un fet anecdòtic, tenint en compte que va marxar de la ciutat quan era molt petita i, pràcticament, no hi va tornar a viure mai més. De totes maneres, això no resta pàtria a aquesta dona avançada al seu temps. Molts dels personatges que hem llegit abans que ella, marxaren quan no aixecaven gaires pams de terra. Un dels casos més evidents fou, precisament, el del també canonitzat Miquel Argemir, sant Miquel dels Sants (https...) . Curiosament, la Ciutat dels Sants no va donar oportunitats als seus fills per desenvolupar-se. De totes maneres, no per aquest motiu deixen de ser vigatans. Ella en va tenir prou amb uns anys per empeltar-se de la condició levítica, cultural i sàvia de la ciutat.

Carme Sallés fou la primera dona a formar part de la Galeria de Vigatans Il·lustres. Ho és des de l’any 1999. La història no ha estat justa amb les dones des d’aquest punt de vista. Generalment ha destacat i documentat molts més personatges del gènere masculí. És una autèntica llàstima perquè no hi ha dubte que hi foren. Les mares de tots ells en són un clar exemple. Més encara en èpoques passades que era la mare qui tenia cura de l’educació dels infants. El que pretenc posar de manifest és que és improbable trobar una ànima bona sense que s’hagi empeltat del saber fer i estar de la seva mare. I no només en l’àmbit vital, sinó també en altres aspectes: «la enseñanza que se funda en el buen ejemplo tiene un efecto maravilloso»; la frase és de la mateixa Carme Sallés.

La santa, en el seu temps, va revolucionar el concepte d’ensenyament. M’atreviria a dir més: ella fou una de les primeres feministes. O, per ser més correcte, una de les primeres en defensar i en promoure la llibertat, desenvolupament i igualtat de la dona. Tan dintre de l’Església, que de per si ja no és poca cosa, com també fora. Com es posarà de manifest a Glòries Vigatanes, aquesta actitud fou motiu de polèmica i li va generar diversos problemes, traves i disgustos. Malgrat tot això, ella fou un dels exemples més clars de la frase «camí, que fàcil de dir i difícil de seguir». No recordo qui la digué però no li mancava gens de raó. Santa Carme Sallés, no només el va seguir, sinó que va aconseguir arribar a Ítaca.

Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris