Joaquim Salarich i Verdaguer

”LEVANTATE Y ANDA.” Hé aquí las palabras mágicas, que segun un autor y renombrado publicista, necesita la ciudad de Vich, nuestra querida pátria, para sacudir el penoso letargo que la tiene sumergida, para conquistar el honroso lugar que un dia ocupara en el mundo industrial, para que sus hijos recobren la famosa nombradía de sus antepasados. “De Vich, añade el citado publicista, su historia nos dice que ha sido industrial y comercial, que ha podido existir y prosperar terminada la guerra; y tambien que en las luchas honrosas de las artes de la paz, ganó laureles tan inmarcesibles como en las artes de la guerra...

¿Se pretenderá acaso que una degeneracion de sus habitantes hace imposible hoy lo que fué un hecho ayer? No es admisible tan injusta suposición: los vicenses tienen acreditada su inteligencia, su laboriosidad, su aptitud para toda clase de trabajos. Lo que Vich necesita es que una voz poderosa le diga como en otro tiempo á Lázaro: Levantate y anda.”

Pues buen; Vich se levantará, dejará el pesado sudario que la envolvia; “no se cruzará ya mas de brazos y consumirá sus fuerzas llorando sobre sus grandezas pasadas.”[...].
Aquest fou l’esperit que va contagiar Joaquim Salarich als ciutadans de Vic a través del primer article del primer número del diari que ell mateix va fundar i dirigir l’any 1861, El Ausonense. No he seleccionat a Joaquim Salarich per aquest recull de glòries vigatanes únicament per aquest fet, tot i que només pel que va comportar per l’ànim dels vigatans ja s’ho mereixeria. El selecciono perquè personalment tinc la convicció que hi ha un abans i un després quant al vigatanisme i a l’estima cap a la ciutat de Vic després de la seva figura. És cert que abans d’ell n’hi va haver d’altres que van escriure sobre Vic i en van transmetre part de la seva història a generacions venidores. De totes maneres, penso que fou ell qui va posar-hi unes notes sentimentals i d’orgullosa pertinença, i va procurar difondre-les. Tan cert com això, també ho és que molts de nosaltres coincidiríem en que els llibres per excel·lència sobre la història de Vic, i sense desmerèixer-ne cap altre, són La ciutat de Vic i la seva història, d’Eduard Junyent, i Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias, del nostre protagonista.

Tinc la plena convicció que Salarich va crear escola i si avui a molts ens interessa la nostra història i tenim tanta devoció a la nostra ciutat, és gràcies a ell i el seu llegat. Si alguns ens rasquem on no ens pica i tenim la necessitat de conèixer el nostre passat, la nostra història, els nostres monuments, fills i glòries i, sobretot, compartir-ho, transmetre-ho i apropar-ho als demés, ho devem en gran part a ell. Aquesta opinió personal no és única, sinó que d’antany molts altres ja l’havien expressat en la mateixa línia.

Joaquim Salarich és oficialment el nostre primer cronista de la ciutat. Fou també metge, escriptor, periodista, investigador, precursor de la Renaixença, agrònom, naturalista... Resumint i essent molt simple, fou un gran savi polifacètic. O més que savi, i arriscant-me a no ser ben interpretat perquè jo personalment ho entenc de manera diferent, fou un home immensament culte, un polimàtic. De fet, i com es pot llegir a Glòries Vigatanes, fou tantes coses, que potser el millor és presentar-lo igual com el definia una placa commemorativa a la casa on fou nat: «Erudit metge, bon patrici, cronista de la ciutat».

Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris