Climent Riera

Tot i la fascinant i la increïble vida d’Antoni Montserrat i de l’ascètic sant Miquel, no es pot dir que ja hàgim conegut totes les figures amb aquestes aptituds extraordinàries. Cronològicament parlant, ara ve a tomb parlar de Climent Riera. De ben segur que és desconegut per a molts, però no podia faltar en aquest recull de glòries vigatanes. La seva vida també és digna d’una gran pel·lícula on s’hi barrejaria el secretisme, l’hermetisme, la humilitat, l’extraordinari, el misticisme, el sacrifici, la mortificació i l’amor. No crec que em passi de frenada si dic que si hi hagués hagut voluntat per part del seu orde avui Vic comptaria amb un sant més. Abans de resseguir les seves passes, però, caldrà que coneguem un parell de coses sobre tot el que l’envolta.

En primer lloc, la característica que tan sovint envolta diverses figures vigatanes: l’oblit. La vida de Climent Riera és tan espectacular com ignorada, oblidada i desconeguda. Sobre el nostre compatrici en donava una brevíssima pinzellada el gran Joaquim Salarich en el capítol V del seu Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias dedicat a «Vicenses Santos, Venerables y Obispos»: «RIERA (V. P. D. Fr. Clemente), cartujo. Floreció en virtudes en el siglo XVII. Le pintan favorecido con visiones de la Santísima Virgen, de la que era muy devoto». En treia la informació d’un opuscle de Serra i Postius. Calia indagar una mica més. No seria gens fàcil. Per demostrar-ho podem partir des de just uns dies abans d’escriure les línies de Glòries Vigatanes dedicades a ell i fer un viatge al passat fins a retrobar la vida del vigatà. La cerca ens va portar a la Biblioteca Episcopal de Vic, per poder recopilar informació sobre el protagonista. Allí vàrem trobar el llibre que buscàvem: Vida del venerable diácono Don Clemente Riera natural de Vich, monje de la Cartuja de Scala Dei, escrita por un amigo y comprofeso suyo en 1683 y ahora dada á luz por vez primera con un proemio y apéndices, por D. Jaime Collell, canónigo. Com qui diu, l’únic que s’ha publicat sobre la seva vida. El llibre, de l’any 1893, encara estava intons, és a dir, enquadernat amb les barbes o els plecs sense tallar-los. Cent vint-i-cinc anys després d’editar-lo, encara ningú l’havia llegit! Però això no és tot. El canonge Collell ja ho alertava: «[...] un insigne hijo de la ciudad de Vich, que floreció hace dos siglos con tan altos y tan raros ejemplos de virtud, que parece mentira haya podido un lapso de tiempo corto oscurecer tan por completo su memoria». Dit d’altra manera, ell ja manifestava que se l’havia deixat al marge de la història.

Amb aquell llibre, Collell es va proposar recuperar la seva figura i fins i tot als mateixos de l’orde de la Cartoixa els va causar sorpresa. Per dur a terme el seu objectiu, el canonge vigatà també es va trobar amb dues úniques notes de la vida de Climent: la primera, la mateixa del doctor Salarich, la segona, dins la Relación de las solemnes fiestas con que la Ciudad de Vich celebró la Beatificación de su felicísimo hijo el Beato Miguel de los Santos, de l’octubre de l’any 1779: «El V. P. Fr. Don Clemente Riera, Cartuxo: murió en Escala Dei, año de 1682». El nostre vigatà era una de les «[...] catorce Estatuas de igual tamaño de otros tantos Heroes insignes en santidad, Comparroquianos del Beato [...]». Collell va resseguir la citació bibliogràfica de Serra i Postius i es va trobar amb algunes línies més en el llibre de l’autor:
El V. P. Don Climente Riera Cartuxo de Escala Dei, de quien se escrive, fue herido de una Saeta del Divino amor (sin duda por su Custodio) como se pinta, y refiere de Santa Teresa de Jesus, y otros Santos. P. Don Lleri[n]s, Vida de Don Riera M. S. 1. parte. cap. 10.
Sobre Josep Llerins, l’antic treball de Serra apunta que:
Dexò manu-escrita la vida del Venerable Don Clemente Riera, de quien havia sido el primer Meastro, y toda la vida íntimo Amigos la qual tiene el titulo siguiente. Admirable vida, Heroicas virtudes, y esclarecidos Milagros, del Venerable Diacono, Don Clemente Riera, Monge Professo, de la Real Cartuxa de Escala Dei.
La curiositat de Collell el va portar als arxius del Capítol de Vic per veure si trobava el dit manuscrit. No li va trobar, però sí que hi va localitzar un Resumen de la Vida del V. D. F. Clemente Riera. Aquest breu treball l’havia fet Josep Font i Bojons, antic comerciant de la ciutat de Vic. Les notes de l’honrat ciutadà les havia pres ell mateix després de perdre una còpia de la seva vida, de ben segur partint de la realitzada per Josep Llerins. Aquestes notes van acabar de posar la mel als llavis al canonge i va seguir les seves investigacions. La Divina Providència va fer que un dia, don Antoni Valls, procurador y actuari del jutjat de Vic, li portés un farcell de papers. Entre aquells fulletons, quasi se li va fer miques un quadren intitulat Vida, Virtudes y Maravillas del venerable Diácono Don Clemente Riera Monge de la Santa Cartuxa de Scala Dei. Dispuesto por un Padre Monge Amigo y comprofeso suyo. En la dicha Cartuxa de Scala Dei en el anyo de 1683. Eureka! Malauradament, hi faltaven alguns capítols i l’estat era molt precari. Però Collell ja quasi hi tenia el peu al coll. Pel febrer de l’any abans de la publicació del llibre que hem utilitzat nosaltres, el canonge es trobava a la Biblioteca Provincial de Barcelona buscant a la secció de manuscrits. Allí, curiosament
vimos sobre la banqueta ó poyo del gran armario, sólos, dos libros encuadernados en pergamino que por casualidad se habían sacado el día anterior de su estante, y por ir de prisa el empleado, no los habían devuelto á su sitio. Por pura curiosidad los hojeamos, y figurénse nuestros amados lectores cual sería nuestra sorpresa, al descubrir que los dos cuadernos eran dos copias completas y muy bien conservadas del manuscrito, objeto de nuestros deseos, del libro de la vida del Venerable Riera!
Qui hauria consultat aquells llibres anteriorment? Com podien estar dos llibres sols, aïllats de la resta? Què hauria impedit que el bibliotecari o l’empleat de torn no els tornés a endreçar? Quant misteri... No hi ha dubte que tot s’havia alineat perquè Collell els trobés. Potser el mateix Climent Riera? Partint de la seva modèstia i humilitat, de ben segur que no. Fos com fos, potser era l’hora de recuperar-ne la figura. En tindria la mateixa opinió el bisbe Josep Morgades, que en l’aprovació del llibre de Collell emplaçava la gent a llegir-lo: «concediendo al propio tiempo cuarenta días de indulgencia á todos nuestros diocesanos, así de Vich como de Solsona, por cada vez que lean ú oigan leer, con espíritu de devoción algún capítulo ó parágrafo de tan edificante libro». Així, doncs, amb totes les fonts disponibles, Collell va poder reeditar aquell manuscrit, i és el que cent vint-i-cinc anys més tard utilitzem per explicar la vida de Climent Riera. En aquest llibre s’hi explica la vida del vigatà, la mort, com també miracles i premisses elaborades per ell mateix: reflexions, doctrines o pautes contemplatives, en podríem dir, del més alt nivell espiritual.

Insinuava al començament que Climent podria estar a l’altura de sant Miquel. No soc l’únic que ho pensa. D’acord amb el mateix canonge Collell:
[...] podemos afirmar, sin temor de incurrir en la exageración del entusiasmo patriótico, que si no se hubiesen perdido algunos tratados espirituales que se sabe había escrito el seráfico san Miguel de los Santos, y se hubiesen guardado todos los papeles del venerable Riera, la ciudad de Vich podría gloriarse de tener, no solo dos grandes siervos del Señor en el siglo XVII, sino también dos autores místicos de aventajado mérito, siendo esto más notable en el segundo, porqué no se movió de Cataluña, y después de sus estudios en Vich, se encerró en el claustral aislamiento de una Cartuja, donde consummatus in brevi, explevit tempora multa.
L’altra característica que ens caldria contextualitzar és l’orde de la Cartoixa. No obstant, ja la vaig desbrossar en una ocasió i no cal tornar-hi ara. Amb tot, si haguéssim volgut destacar a un cartoixà vigatà únicament per dur aquesta vida austera, segurament hauríem hagut d’explicar la vida del pare Onofre de Granollachs i de Pons, ja que va néixer abans que el nostre protagonista. Però volem posar de manifest quelcom més. Seleccionem a Climent Riera perquè no només va viure-hi i sofrir-hi, sinó que en va destacar especialment. Tant, que fins i tot se’l va prendre com a referent i se’l va arribar a venerar. Aquesta darrera particularitat mereix un matís que ja hem apuntat més amunt. El fet de viure aïllats del món temporal, fa que el mateix orde ni tan sols tingui interès per canonitzar els seus membres malgrat merèixer-ho. De fet, sembla que un dels axiomes de l’orde seria «no proclamem sants, però els fem». Tant és així que, per exemple, ni tan sols el seu fundador, sant Bru, no ha estat mai canonitzat. Sí que forma part del recull de sants de l’Església catòlica, però mai ha rebut l’acte solemne. Climent Riera es trobaria en un cas semblant, tot i que no se’l reconeix com a sant ni beat. Paradoxalment, ells mateixos el van venerar, i ells mateixos van permetre que passés a l’oblit.

Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris