Andreu Febrer i Callís

Permeteu-me introduir la figura d’Andreu Febrer i Callís partint de la de Dante Alighieri. El poeta italià del segle XIII és conegut per haver escrit el que es considera una de les obres mestres de la literatura universal: la Divina Comèdia. Fins i tot fou considerada matèria sagrada i es llegia i glossava a les esglésies. En aquesta obra, l’autor resumeix tot el coneixement acumulat durant segles; la seva fe religiosa, i les seves conviccions morals i filosòfiques. Per fer-ho, fa ús de la poesia i d’un viatge.

El poema pretén descriure l’estructura de l’altre món segons la concepció de l’època. L’autor es perd per un bosc i llavors inicia el seu particular pelegrinatge per l’infern, el purgatori i, finalment, el paradís. Tot plegat sembla una metàfora que parteix del mal, de la foscor (com a contrari a la llum divina), i a mesura que avança el camí i es va fent costa amunt, els seus pecats van redimint fins a poder entrar al Paradís, terra habitada en l’antiguitat per Adam i Eva. El mateix Febrer descriu el seu treball a l’inici: «comença la Comèdia de Dante Allighieri, de Florença, en la qual tracta de la pena e punició dels vicis, de la purgació e penitència d’aquells, e dels mèrits e premis de virtut». Molts grans artistes de tots els temps l’han il·lustrada. Podem mencionar-ne alguns per deixar palès que vertaders genis de la pintura la van voler representar: Sandro Botticelli, Gustave Doré, Salvador Dalí, William Bouguereau, o Miquel Barceló.

Bé, doncs, d’entre els cinquanta i seixanta milions d’europeus que hi havia entre la mort de l’autor de l’obra original i el primer quart del segle XV, i que haurien pogut traduir aquesta obra, només ho va fer un: el vigatà Andreu Febrer i Callís. Curiosament, enguany es commemora el set-cents aniversari de la mort de l’autor, Dante Alighieri (catorze de setembre de 1321). Per rememorar aquesta efemèride, l’ajuntament de Vic té pensat posar una placa a la casa on presumptament va néixer. Just al capdamunt del carrer de Sant Miquel dels Sants de Vic. L’acte està previst pel divuit de juny a les sis de la tarda. Veurem si la pandèmia permet dur-ho a terme. Dit això, no deixa de ser irònic que el traductor d’una obra que parli del pelegrinatge entre l’infern, el purgatori i el paradís, nasqués al capdamunt d’aquest carrer que es fa tan costa amunt i que pràcticament desemboqui a la Plaça Major.

Tot i així, Andreu Febrer no ha estat seleccionat únicament per aquesta virtut literària, sinó també pel seu vessant diplomàtic i home al servei de la corona. Ell estigué al servei de dues dinasties de reis: el llinatge del Casal de Barcelona, i el dels Trastàmara. Fou home de confiança de Joan I el Caçador, Martí l’Humà, Martí el Jove, Violant de Bar, Ferran d’Antequera, i Alfons IV el Magnànim. En alguns casos fins i tot company de batalla i mà dreta.

Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris