Eduard Junyent i Subirà
Arribem a la fi d’aquest recull de glòries vigatanes, de personatges únics... que cadascú els anomeni com ho cregui convenient. Tanquem la recopilació amb el compatrici Eduard Junyent i Subirà. Crec que no m’erro, si afirmo que molts hem començat a interessar-nos per la història de Vic arran de la seva obra cabdal: La ciutat de Vic i la seva història, de l’any 1976. D’ençà d’aquesta —i amb tot el respecte i admiració que em mereixen treballs posteriors— no se n’ha fet cap d’igual. Continuo pensant que caldria que algun erudit la revisés i l’actualitzés per fer arribar la nostra història als més menuts, i no tan menuts. O millor encara, que algú fes, o el consistori liderés, una enciclopèdia vigatana, que història no en manca. Quant a l’obra de Junyent, trobar-la en la seva primera edició pot ser qüestió àrdua. Però per tot enamorat de Vic és adquisició quasi obligada.
Em desfaig en elogis perquè no li falten mèrits. Tot i així, com hem apuntat quan parlàvem de Joaquim Salarich, Junyent no va ser el primer a divulgar la història de la nostra pàtria. Podríem dir que ni tan sols la va desvetllar. De totes maneres, sí que, segurament, fou el més popular i, certament, el seu treball és el més extens. Per una qüestió o altra, ell és qui s’ha emportat pràcticament tota la glòria. Sortosament per a ell i per a tots nosaltres, passà per les seves mans tota la història de Vic i de la seva diòcesi. Literalment. Conservador del Museu Episcopal i arxiver tant eclesiàstic com de la ciutat, va poder amarar-se de tota la documentació, estudiar-la i difondre-la. Per aquells amants de la història, es pot tenir algun treball millor? Veient la seva tasca titànica no és estrany tenir pressa per divulgar coses. Com es pot estudiar, revisar i classificar arxius d’ençà, pràcticament, de la fundació de Vic i només amb una vida? A banda d’aquest vessant històric, Eduard Junyent fou moltes més coses: capellà, literat i poeta, arqueòleg, restaurador, historiador de l’art, museògraf, arxiver... I, per sobre de tot, científic majúscul, investigador nat, proveït d’una capacitat de treball extraordinària i d’una gran sensibilitat vers les arts i les lletres.
Ja avanço, com us podeu imaginar, que La ciutat de Vic i la seva història no és la seva única obra. La bibliografia d’Eduard Junyent és molt extensa i no forma part del treball realitzat enumerar-la. Hauríem gastat pàgines i pàgines amb un munt de treballs, llibres, articles... de manera que només se n’enumeren alguns.
A Glòries Vigatanes podrem conèixer l’home que va renunciar a la Ciutat Eterna en benefici de la nostra Ciutat dels Sants. Tan sols per això ja mereix el nostre reconeixement. El monsenyor Eduard Junyent. No és un historiador i/o un arqueòleg més. Va plasmar una petitíssima gran part de la història de la ciutat en diversos treballs i llibres. Va reflotar la vena artística, científica i cultural de Vic. De ben segur que va crear escola. Fou el primer a rebre la medalla d’or de la ciutat. El primer en graduar-se en el Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana [‘Institut Pontifici d’Arqueologia Cristiana’] de Roma creat per Pius XI. I el primer doctor que en va sortir. L’home que va treure el gran museu de mossèn Gudiol del Palau Episcopal i el va mudar a un emplaçament nou, més gran i millor. Senzillament, per fer-lo encara més magne i més important del que ja era.
Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada