Francesc Micó

Francesc Micó és una d’aquelles figures que, ja sigui pel temps que va viure, o sigui pel poc reconeixement que ha rebut al llarg de la història, avui en dia es troba (he trobat) poca informació. A aquest hàndicap encara cal afegir-n’hi un altre, i és que tot i ser poca, es troba enfonyada i dispersa per molts llocs. No obstant això, de mèrits no n’hi falten. Francesc Micó és considerat el primer botànic de Vic. Josep Barrau va un pas més enllà i afirma que va ser «el primer botànic autèntic català». Encara que sembli obvi, d’acord amb ell no n’hi hagué un d’anterior (insistim amb el tema de pioners).

Micó dona el seu nom a una planta i al gènere d’altres. A banda d’això, que per se no és poca cosa, també fou uns dels emprenedors i pioners del que podem entendre per Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Alhora que evidenciem la importància de la mateixa figura, amb ella, també fem notar que Vic no es limitava ni es limita a donar glòries bàsicament en l’àmbit religiós i/o reial com havíem vist amb Andreu Febrer i Guillem Caçador. En l’època de Micó, tot i que Vic tenia una població que avui no seria ni ciutat, tenia figures excelses en diverses matèries. Avui, però l’entrada la dediquem a ell i per això és positiu que coneguem una mica la d’aquest home de ciències.

Francesc Micó va néixer a Vic el vint-i-vuit de maig de l’any 1528. Els seus pares foren Antoni Micó i Catalina. L’endemà de néixer fou batejat a la catedral i apadrinat pel canonge Francesc Vivet i per Esperança Prat. Tot i que hi ha qui creu que devia cursar els seus primers estudis a la Universitat Literària de Vic, ens inclinem a pensar que en el cas d’estudiar a Vic, ho devia fer a l’studium generale, predecessor, certament, de la Universitat Literària de Vic, fundada l’any 1599. Ho argüim. Es pot dir que l’estudi a Vic partia de l’Escriptori i l’Escola Catedralícia. Els seus orígens es remunten als segles IX i X: inicialment aquest estudi era ofert només als oblats. D’aquest ens es va passar a l’Estudi General, i aquest darrer fou el que es va convertir en universitat. Pel que fa al cas que ens ocupa, «L’Estudi vigatá, a principis del sigle XVI, tingué edifici propi». Gudiol ens explica que una escriptura del dia nou d’octubre de l’any 1506 dona fe de la compra que els consellers de la ciutat van fer d’unes cases que hi havia al final del carrer de l’Escola, anomenat aleshores d’en Bergadá o d’en Malla. No fou fins l’any 1537 que l’Estudi General tingué l’ensenyament en exclusiva gràcies a un privilegi reial que satisfeia les demandes del Consell de la ciutat. Per l’època que va viure, doncs, Francesc Micó no podia estudiar a la Universitat Literària.

Dit això, no podem facilitar gaire més informació de la seva estada a la ciutat natal. No hi ha notícies de la seva infantesa. Tot i així, sí que podem aventurar-nos a dir que encaminava el seu futur cap a la carrera eclesiàstica. Tenint en compte el que hem dit sobre l’exclusivitat de l’ensenyament demanat pel Consell i que Micó es va tonsurar el vint-i-dos d’abril de l’any 1538, no hi ha raó per no creure que cursava estudis eclesiàstics. Arribem a la conclusió partint de la idea que durant els 1500 hi havia certa pugna de mestres a la ciutat: l’Església i el Consell entraven en la porfídia del que podríem anomenar mestres privats, afer que es va resoldre via el privilegi reial. Tanmateix, finalment no va cursar en matèria religiosa, sinó que el vigatà va escollir l’apassionant món de les ciències.

Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris