Glòries Vigatanes

Amb aquesta entrada n’enceto una sèrie de dinou dedicada a glòries vigatanes. La darrera s’hauria de publicar el dia de Sant Jordi. Glòries Vigatanes és el meu darrer llibre escrit i publicat. Malauradament, només està disponible en format digital a causa dels elevats costos de publicació en paper. Tampoc és cap secret que esperava, ja no dic una mica més, sinó tan sols una mica d’interès per part de les institucions. Podeu veure més informació fent clic a l’enllaç corresponent.

Glòries Vigatanes va néixer pràcticament en acabar Un Passeig per Vic. Si bé en aquest penúltim treball apuntava algunes pinzellades de vigatans històrics, no m’acabaven d’encaixar algunes peces i vaig decidir fer una incursió més profunda en les seves vides i obres. Aleshores fou quan em vaig adonar que, més enllà dels vigatans il·lustres, hi havia vigatans tan o més magnes que alguns dels que llueixen el seu retrat a la Sala de la Columna. No dic que hi siguin immerescudament, ans al contrari, només dic que al meu parer n’hi falten alguns.

Perquè molts, al comentar de què anava Glòries Vigatanes em demanaven si eren vigatans il·lustres. No, i defujo de qualsevol relació. És ben cert que algunes de les glòries que jo estudio són vigatans il·lustres, però com deia més amunt, no és el punt de partida. Tinc el convenciment que, històricament, els reconeguts amb aquest qualificatiu, més enllà dels mèrits, els reconegueren un ens municipal i, per tant, no lliure de connotacions polítiques o per interessos propis del moment. Les glòries que jo estudio, en canvi, defugen de qualsevol relació política, i simplement estan escollides per la magnitud de la seva obra. Dit això, coincidim amb tretze de les divuit.

Quan dic magnitud de la seva obra em refereixo al que els fa destacar per sobre de la resta. No cal dir que formen part d’aquesta selecta selecció el sant i la santa que tenim. Però també altres personatges que foren pioners en algun àmbit: només un pot ser el primer i a Vic n’hem tingut uns quants. D’alguna manera, mai ningú els podrà treure aquest tret i per això els fa únics a nivell mundial. D’altres també han aportat moltíssim en altres terrenys (segurament d’àmbit nacional) i segurament el fil de la nostra història hauria estat un altre sense la seva influència. Així doncs, tots ells són fills i filla de Vic que fan treure pit i son motiu d’orgull de compartir lloc de naixença.

Alguns ja us haureu adonat que parlo de fills en plural i filla en singular. També ha estat comentat a les xarxes socials. Òbviament, és una decisió personal que sigui així. Però ho és partint de la base de la magnitud de les figures, i el que la història n’ha preservat. Amb això vull dir que la història ha tractat molt malament a les dones. No hi ha, o no he sabut trobar, primeres espases pioneres del gènere femení. Vic té Maria Àngels Anglada com a vigatana il·lustra i va escriure sobre Andreu Febrer, però el cert és que només un (que se sàpiga), fou el primer europeu a traduir la Divina Comèdia en vers. Podríem dir el mateix de moltes altres glòries. Naturalment, hi havia i hi ha dones excepcionals, però en manca informació, i més si ens endarrerim fins el segle XIV. De les més excepcionals de totes (al meu parer), no és cap altra que la nostra santa Carme Sallés.

També algú pot reflexionar sobre l’àmbit religiós de les glòries i pel fet que la Carme Sallés fos, precisament, una monja. Per una banda, el poder de l’Església és prou sabut. Per sort, a més, documentaven molt tot el que feien i per això hi ha tanta documentació de religiosos. Per l’altra, si avui disposem d’informació de santa Carme Sallés, no és perquè cap grup feminista se l’hagi fet seva, sinó perquè la seva congregació ho va documentar. Poso èmfasi amb el tema feminista perquè santa Carme Sallés va lluitar per a la igualtat de la dona dins l’Església, cosa de per si prou complicada, però també fora. Afortunadament, disposem de més documentació referents a dones excepcionals sense que arribessin a ser pioneres o, d’alguna manera, irrepetibles. Quan dic irrepetibles que ningú em malinterpreti. Vull dir que de santes n’hi ha diverses; santes vigatanes només una; dones que hagin fundat congregacions o monestirs diverses (totes elles úniques). Però ja formarien part d’un altre treball.

Des d'aquí podeu comprar, compartir i previsualitzar Glòries Vigatanes amb els botons respectius:

No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris