Guillem Caçador
Vic sempre ha estat terra de grans famílies. En una entrada anterior ja vàrem mencionar la Callís, encapçalada per Jaume, prestigiós jurista que dona nom a un dels instituts de la ciutat. Darrera d’ell va venir Andreu Febrer i Callís, i en una entrada posterior repassarem la vida de Narcís Verdaguer i Callís. Narcís Verdaguer també porta gens d’una altra família, la Verdaguer, de la qual també n’és descendent Joaquim Salarich i Verdaguer. Del primer cronista de la ciutat, Salarich, també en descendeixen gran personalitats i un estol de grans personatges. Finalment, també tindrem coneixement de pare i fill de la família Serra: Josep Serra i Campdelacreu i Manuel Serra i Moret. Nombrades aquestes, però, no sé si hi ha cap altra família vigatana amb més prestigi com la que volem abordar seguidament: la nissaga Caçador. Tenint el seu origen en el pare del nostre protagonista, únicament parlarem dels Caçador nascuts a Vic. Tot i així, la glòria de la família encara es va dilatar alguna generació més.
Només a tall d’exemple, la família ha donat dos bisbes a Barcelona, un a Girona, i un a l’Alguer; tres presidents de la Generalitat, i un auditor de la Sagrada Rota Romana. En el detall de la seva vida i obra detallem més sobre aquesta institució. Insisteixo que aquesta és només una petita mostra dels títols i honors que va arribar a acumular la família Caçador al llarg de la seva història. De ben segur que després de conèixer els quatre Caçador vigatans valorarem la família d’una altra manera.
En aquesta entrada, però, només en farem un tastet i contextualitzarem l’origen de la família. A la segona meitat del segle XV, el reviscolament que hi va haver després de l’obertura als mercats del centre de la Península, va fer que vingués gent de fora buscant feina. Bona part d’aquesta immigració es va concentrar al camp, però a la ciutat hi van arribar els menestrals, la gent més tècnica, podríem dir. En arribar, molts d’aquests pagesos i menestrals decidien o bé prendre el nom dels masos on anaven o catalanitzar el seu cognom, traduir-lo a la llengua d’acollida. Un d’aquests exemples seria el prestigiós sabater suís de nom Wilhelm Jäger, el patriarca de la nissaga.
Tot fa pensar que Caçador és una adaptació del gentilici germànic Jäger. El catalanitzat Guillem Caçador (també es pot trobar com Guilielmus Cassador o Gulielmus Cassiodorus) es va casar a la ciutat fins a tres vegades. Primer de tot amb Joana, amb la que va tenir tres filles: Joana, Caterina i Margarita. Un cop enviudat, es va casar amb Angelina, amb la que va tenir sis fills i dues filles: Angelina, Joan Guillem, Guillem, Miquela, Francesc, Pere, Jaume i Gabriel. Aquest fou el connubi tocat per la vara celestial. Desgraciadament, va tornar a quedar vidu, però es va tornar a casar per darrera vegada, en aquesta ocasió amb Caterina, que ja el va sobreviure. El següent seria una aproximació a l’arbre genealògic de la família per poder seguir més acuradament les figures eclesiàstiques i els diferents Guillems que es detallen a Glòries Vigatanes:
Aquesta nissaga la continuarien altres Caçador, com el Jaume Caçador i Claret, que va ser bisbe de Girona entre 1583 i 1597 i va ser el setanta-sisè president de la Generalitat. Un altre Caçador destacat va ser Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai, nebot dels bisbes Jaume i Guillem, doctor en dret civil i canònic, canonge i degà de Barcelona. També va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya a principis del segle XVII: va ser el vuitanta-unè i el darrer d’aquesta nissaga. Cas que els fessin, i si se’m permet la broma, no m’imagino de què devien parlar en els àpats familiars. Vic avui recorda aquesta nissaga amb el carrer que porta el seu nom, situat perpendicularment al carrer de la Riera.
Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada